LLIBRE

Un llibre és una obra impresa o manuscrita no periòdica, que consta d'una sèrie de fulls de paper, cosits o enquadernats de manera que es reuneixen en un volum. Per a ser un llibre un document necessita ser una publicació impresa no periòdica. Un llibre pot tractar sobre qualsevol tema.
 

Les parts d´un llibre son:

1 – faixa.
2 – solapa (ací, incorporada a la coberta).
3 – guarda anterior (ací, la contraguarda).
4 – coberta.
5-7 – talls.
5 – cap.
6 – canal.
7 – peu.
8 – pàgina dreta (recto del full).
9 – pàgina esquerra (verso del full).
10 – llom, No s'hi representa el queix.

ANIMACIÓ LECTORA

 

Són aquelles activitats participatives que tenen com a objectiu animar el text i dotar de vida als llibres. És una forma de promoció de la lectura que utilitza algunes estratègies amb caràcter lúdic que acosten al xiquet i al llibre de manera activa i gratificant. En elles la interacció resulta imprescindible i tot el procés s'estructura amb una metodologia oberta i flexible que permet la seua adaptació a les persones per a les que s'ha projectat, inclosos els adults.

Per exemple, en molts pobles a la seua biblioteca fan animació lectora, per a que coneguen totes les instal·lacions d´ella i també la profundització en la dinàmica de l'hàbit lector.

GÈNERE DRAMÀTIC

 

El drama en termes generals és una ficció o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç. El gènere teatral o dramàtic s'escriu en vers o en prosa. Representa una o més accions que poden ser simultànies en un o diversos llocs i en un temps que pot ser present, passat o futur. 

 

El gènere dramàtic engloba per exemple:

 

· El teatre: És el gènere literari que integra l'escriptura amb la representació, és a dir, és un gènere mixt que conté dos tipus d'elements: els literaris o formals i els dramatúrgics o tècnics

 

· La tragèdia: És el gènere teatral més antic. La força del destí empeny els protagonistes a la fatalitat. El final és tràgic perquè els éssers humans no poden fugir del destí marcat. La temàtica és seriosa i l'obra adopta un to greu i elevat.

 

· La comèdia: La comèdia clàssica és un gènere que conta, en estil baix, la història de personatges de condició simple que viuen situacions quotidianes i malentesos que provoquen la rialla de l'espectador. Per això es busca de manera directa la participació del públic.

 

· El drama: És un gènere teatral que conta, en estil elevat, la història d'uns personatges populars (sobretot burgesos) que viuen situacions dramàtiques moguts per passions humanes extremes (amor, odi, venjança, gelosia) amb final tràgic (mort, solitud, abandó) o feliç però amb regust amarg.

 

· L´acte: La funció principal és simplement fer memòria, recordar a l'espectador que els fets representats són propis de la comunitat a la qual pertany. Per tant, l'actitud del públic és purament receptiva.

 

· Altres generes teatrals: El teatre popular ha generat nombroses formes, entre les quals caldria destacar l'entremès, el sainet, la farsa, els gèneres religiosos (pastorets, passions), els gèneres musicals (l'opereta, la sarsuela, la revista, la comèdia musical). Pel que fa als gèneres infantils destaquen les titelles i els putxinel·lis, de temàtica rondallística i caràcter còmic, en què l'autor és substituït per uns ninots als quals un manipulador invisible per al públic dóna veu i moviment. Finalment cal esmentar el gènere circenc dels pallassos, de caràcter eminentment còmic.

GÈNERES LITERARIS

Un gènere literari és un concepte de tipus categorial que permet classificar les produccions literàries tenint en compte aspectes de forma (poesia, narració, teatre), de contingut (aventura, diari íntim), d'estil, etc. Es poden combinar i encavalcar diversos criteris per establir les categories secundàries. Així doncs, la llista de gèneres no està tancada.

Segons la teoria clàssica, hi ha tres grans grups: la lírica, l'èpica i el drama.

El fet d'inscriure una obra en un o altre gènere ajuda a encaixar les expectatives del públic lector. Segons la mena amb què un autor presente una obra (novel·la, ciència-ficció, fantasia...), el públic lector se'n farà una visió més o menys estereotipada que sempre podrà canviar en contrastar-la amb la lectura que en vagi fent.

Per tant, el gènere és, per damunt de tot, una convenció que configura un marc, una forma més o menys precisa. És un primer intercanvi que es produeix entre un/a autor/a.

Èpica: narració de fets històrics des d'una perspectiva heroica. 

Lírica: poesia en la qual predominen la subjectivitat, els tons afectius i sentimentals i emotius. 

Dramàtica (Tragèdia): composició teatral d'estil elevat que representa una acció seriosa i grau i en què el protagonista és endut cap a la catàstrofe per una passió o per la fatalitat. 

Drama: composició teatral considerada un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia, i en la qual l'acció s'imposa a la narració. 

Comèdia: composició teatral caracteritzada pel desenllaç feliç, i per la seva intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica. 

LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

 

Literatura infantil i juvenil, és la literatura escrita dirigida lectors no adults, xiquets de qualsevol edat, des de prelectors a adolescents. Com el seu mateix nom indica, se subdivideix en literatura infantil i literatura juvenil. Encara que este últim concepte de literatura juvenil s'utilitza i analitza amb menor freqüència, es tracta de grups d'edat diferenciats, als que s'ofereixen temes, estils, formes narratives i punts de vista diferents. En els estudis acadèmics i la xarxa en espanyol el conjunt es designa habitualment amb l'abreviatura LIJ.

S'entén per literatura infantil la literatura dirigida cap al lector infantil, més el conjunt de textos literaris que la societat ha considerat aptes per als més menuts igual que tots els textos adoptats pels lectors més jóvens com propis, però que en origen es van escriure pensant en lectors adults. Podríem definir llavors la literatura infantil (i juvenil) com aquella que també lligen xiquets (i jóvens) . En un altre sentit del terme, menys habitual, comprèn també les peces literàries escrites pels propis xiquets. D'altra banda, a vegades es considera que el concepte inclou la literatura juvenil, escrita per a o pels adolescents.

La literatura infantil inclou llibres molt diversos, des d'obres clàssiques de la literatura a llibres il·lustrats i relats de fàcil comprensió escrits exclusivament per als xiquets. Els gèneres més freqüents i més apreciats pels més menuts són els contes de fades, les faules, les cançons de bressol i els contes populars, transmesos, generalment, de forma oral. En els inicis els llibres que es triaven per als xiquets, eren sobretot aquells que podien tindre un contingut moral o didàctic, és a dir, que podien servir d'ensenyança o permetien aprendre normes de conducta o comportament.

Literatura juvenil, és aquella especialment dirigida a lectors que travessen per la joventut, si bé no exclusivament. Este concepte va sovint unit al de literatura infantil, enunciant-se com a literatura infantil i juvenil, si bé guarden algunes característiques diferenciadores entre ells. A este tipus de literatura se li ha volgut tradicionalment donar unes funcions tant d'entreteniment, com didàctica i de formació de l'hàbit lector. De la literatura d'adults (amor, tragèdia, guerra...) si bé se'ls dóna un tractament prou més lineal tant a estos com als personatges, sent estos últims de poca variabilitat psicològica.

El vocabulari d'este tipus de literatura és ampli, i sol fugir-se de paraules allunyades de l'ús quotidià, així com de recursos literaris difícils. Eixe lèxic adequat pot a més incidir en el seu aspecte més didàctic en la formació del vocabulari del lector. En este sentit, sovint trobem que les editorials divideixen les seues col·leccions de literatura juvenil per edats, atenent a este factor. L'objectiu de la literatura juvenil, que és l'escapisme, la gratificació instantània, la nostàlgia i ser quelcom agradable.

Hi ha autors que han representat una icona en la nostra infància o joventut, que ens han fet imaginar altres mons, grans aventures o inclús ens han transmès valors. Estos autors romandran en la història i sempre portaran estos records de quan llegíem les seues obres abans de dormir, en l'autobús de camí al col·legi o en el sofà de casa.

CONTE

Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte, en tant que gènere (o subgènere) literari, té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i, a diferència de la novel·la, presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir una important tradició oral.

FIGURES RETÒRIQUES

La figura retòrica és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè aquest guanye en densitat literària. És un ús determinat de la llengua per aconseguir un efecte en el lector o guiar la seua interpretació. Es solen acompanyar de particularitats fonètiques, gramaticals o d'altres nivells que n'accentuen l'expressivitat. Algunes de les figures retòriques poden ser: Anàfora, repetició d’una paraula o grup de paraules al començament d’oracions consecutives: Epífora, repetició d’una paraula o grup de paraules al fina d’oracions successives; Hipèrbaton, alteració de l’ordre normal de les paraules dins una frase; etc.

GÈNERE NARRATIU

La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Es basa en un text que explica una història des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa, és a dir, s'oposa a la poesia que usa el vers, tot i que hi ha prosa poètica i poemes en prosa.

Per altra banda, els textos narratius s'oposen als descriptius, els expositius als instructius i als argumentatius. La narrativa, doncs, pot trobar-se en textos de no ficció. La unitat mínima de la narració és un narrema.

S'anomena "narrativisme" la teoria filosòfica i literària que analitza i destaca la importància de la narrativitat en totes les obres humanes, culturals i que construeixen sentit.

Gèneres narratius clàssics:

· Novel·la: la novel·la és una narració de prosa, d'una extensió considerable, en què es relaten les vivències d'un o més personatges. Normalment, consta de tres parts: el punt d'arrencada, que sol ser una situació conflictiva a partir del qual se sol fer el desenvolupament dels fets; i el desenllaç de la història, que pot acabar bé o malament.

· Epopeia: és un gènere èpic que s'acostuma a escriure en vers. És pròpia dels primers estadis de la literatura occidental. La majoria d'epopeies van ser pensades per a la seva transmissió oral i explicaven en diferents episodis les aventures d'un heroi.

· Llegenda: Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mite.

· Faula: Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final.

· Mite

· Conte o narrativa breu: és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real.

· Epístola: és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa. En aquest darrer cas s'escriu la lletra inicial en majúscula.

· Sermó.

INTERTEXT LECTOR

 

L'educació literària té el fi de formar lectors capaços d'establir l'eficaç interacció entre el text i el lector que conduïsca a este a la comprensió-interpretació i a la valoració estètica de les produccions culturals i literàries. La concepció didàctica de l'educació literària, tenint en compte les orientacions cognitives i la funcionalitat dels coneixements previs, presa com a eix l'activitat del lector i els processos de la recepció. Per això es desenrotlla a través d'activitats formatives que afavoreixen la interconnexió de sabers i de continguts, que desenrotllen l'habilitat lectora perquè el lector sàpiga establir la seua interacció amb el text i d'activitats que fomenten la cooperació del lector amb el text, de manera que d'eixe conjunt d'activitats resulte la recreació de l'obra i la construcció d'una interpretació coherent i adequada.

L'educació lecto-literaria es culmina, amb la consolidació de l'habilitat per a formular expectatives, d'elaborar inferències, de construir hipòtesi de significat, que són activitats essencials en el procés de lectura, i es complementa amb la capacitat del lector per a reconèixer la intencionalitat del text.

D'esta manera, el resultat final d'eixe conjunt d'activitats de recepció és la interpretació del text.

L'educació literària és un procés que inclou distintes facetes i que sempre està en dependència amb la formació del lector. L'atenció didàctica de la formació del lector té per eix d'observació a l'activitat del lector i als components que intervenen en els processos de la recepció.

La formació lecto-literaria es recolza en l'espai que delimiten les habilitats de lectura, la competència literària i l'experiència lectora. La competència i l'experiència literàries tenen com referent un determinat cànon, o siga el conjunt d'obres que l'aprenent ha llegit. La relació entre estos components la manté l'intertext lector, que equilibra, gestiona i posa en connexió les distintes aportacions del lector.

COMPETÈNCIA LITERÀRIA 

L'objectiu formatiu de la lectura literària és el desenrotllament de la competència literària i de cada un dels seus components, entre els que destaquen, a manera de blocs integrats, la competència lectora i, particularment, l'intertext del lector.

La Competència literària es concep com un procés de desenrotllament de capacitats i destreses aconseguides per l'alumne, resultat de l'articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i del gaudi de l'obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l'orde del literari.

Cal destacar que, la competència literària, com totes les altres competències, no se circumscriu només als sabers, que en l'orde de la informació, puguen posseir els alumnes, sinó també al saber fer i saber posar en pràctica, saber operar amb eixos sabers i tindre creades determinades habilitats quant al procés d'aprenentatge i de realització de l'anàlisi de les obres literàries i d'eixe pressupost també part el saber fer literàriament, significa llavors que el sentit de la competència implica a més de sabers, habilitats (saber fer) , capacitats (saber fer amb independència) , actituds (saber cognitiu, lingüístic i emocional) i valors (compromís, identificació) .

El desenrotllament de la competència literària necessita de la lectura com a activitat bàsica d'accés a la construcció (elaboració, acumulació i organització) de sabers metadiscursivos i metaliterarios.

Les distintes habilitats referides a la comprensió i a l'expressió lingüística (amb funcions comunicatives o estètiques) es desenrotllen a través de la realització d'actes de recepció i de producció, que en tots els casos es produeixen emmarcats pragmàticament. L'escriptura i la lectura són destreses que es desenrotllen a través de processos d'adquisició i actuació, més que a través de «aprenentatges conceptuals».

Els alumnes, per tant, hauran desenrotllat una adequada competència literària quan siguen capaços de:

· Posseir suficients coneixements sobre el fer literari.

· Llegir l’obra literària utilitzant les estratègies lectores i comprensives.

· Establir un acostament idoni a la lingüística del text objecte d’anàlisi.

· Llegir el text literari des de la competència literària, que implica comprendre i interpretar el text des del seu context sociocultural.

· Explicar elements essencials de teoria literària presents en les obres objecte d'estudi, llegir críticament el text i el seu món per a ampliar la seua comprensió i el seu pensament sobre el que ho rodeja.

· Conèixer estils, moviments literaris, autors i obres representatives.

· Analitzar els textos des dels moviments literaris socialment acceptats per a conèixer el pensament, l'estètica i la visió de món.

· Opinar oralment sobre el que desperta el gaudi de l'obra en ell i contrastar la seua opinió amb l'emesa pels seus companys.

· Crear textos literaris semblants o diferents dels llegits, per a elaborar una llengua literària pròpia amb la que puga expressar el seu món intern i que sàpiga expressar el seu text-lector.

· Relacionar l'obra amb altres obres produïdes en l'època actual, per a observar com continua sent actual i tenint sentit en totes les èpoques.

En l'estudi de la competència literària es parteix indissolublement del context, vist este com "la situació en què es dóna l'activitat comunicativa". També se li denomina entorn, situació espai-temporal i inclou tots els factors que es conjuguen i que rodegen un acte de parla: situació comunicativa, intenció comunicativa, finalitat comunicativa, tasca comunicativa, estatus social dels interlocutors.