dilluns, 16 de gener del 2017

POEMANIA i LLEGIR PER A CRÉIXER


Els llibres que vaig triar per a l’última tertúlia dels llibres tècnics van ser “Poemania” i “Llegir per a créixer”.

La autora del llibre de Poemania és Anna Ballester y la editorial és Bromera. És una guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia 

“Poemania” arreplega les reflexions didàctiques generades després de la realització de tallers de poesia amb xiquets de diferents edats i en diferents nivells educatius. Esta guia ofereix, fonamentalment, una relació d'activitats de caràcter lúdic per a practicar la lectura, l'escriptura i la representació de textos poètics, tant en l'escola com en l'àmbit familiar.

L'objectiu d’aquest llibre és proporcionar recursos i estratègies per incitar pares, mares i docents a seguir jugant i a redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics. Vol convidar-los a transitar tots junts pel fascinant món de la poesia amb lectures en veu alta, amb jocs de memorització, amb activitats per a escriure i recrear poemes i amb propostes de dramatització. És una guia engrescadora que anima a posar-la en pràctica.

Els textos poètics requereixen un tractament especial, diferent, de les altres tipologies textuals. Per tant, se necessita una bona dosi d'imaginació, llibertat i sensibilitat per a poder transitar pel meravellós món de les paraules poètiques.

En quant al llibre de “Llegir per a créixer”, el seu autor és Joan Carles Girbés Aparisi i la editorial és Bromera.

És una guia pràctica per a fer fills lectors. Vol facilitar a pares i mares estratègies útils i pràctiques per a fomentar l’hàbit lector en família: des de consells sobre com contar un conte o com triar el títol més adequat a cada edat fins a idees senzilles per estimular-los el gust per la lletra impresa. Tot això està escrit en una obra amena i entenedora que es llig d’una tirada.

Personalment m’agrada més el llibre de “Llegir per a créixer” perquè t’ho separa per edats, t’explica com fer cada cosa, te dona consells per ajudar a incitar a llegir a qualsevol persona, sobretot als més xicotets i xicotetes. 

També m’agrada molt les il·lustracions que apareixen en el llibre, les vinyetes i els textos que apareixen en els costats en negreta per a donar-li més importància que a la resta de text.

Vaig a destacar un fragment d’aquest llibre:

Decàleg de la família compromesa amb la lectura
1. Valorem el fet de llegir 
2. Contem-los contes
3. Que ens vegen llegint
4. Fem del llibre un objecte quotidià
5. Parlem de llibres 
6. Llegim amb ells
7. Fem de la lectura un costum saludable
8. Regalem llibres
9. Animem-los a escriure
10. Impliquem-nos en el procés

De vegades el camí recte no és el més curt ni, sobretot el més convenient. L’educació dels fills requereix esforç, tenacitat i imaginació per a fer possible el que en principi semblava irrealitzable.

Un consell que apareix en el llibre diu que molts bons lectors abandonen l’hàbit de llegir quan arriben a l’adolescència. Cal estar alerta perquè durant eixe període, la llibertat d’elecció dels llibres serà determinant.

Per acabar, recomanaria aquests llibres a tots el pares, mares i docents que volen que els seus fills i alumnes s’interessen per la lectura i els poemes, ja que pense que La lectura es la llave prodigiosa de la información, de la cultura, del mundo de la ficción, de la fantasía. Aconseguir-la no és tan senzill: està a l'abast de tots els xiquets, però amb condicions. La importància de la lectura en els xiquets es basa en els seus beneficis a l'hora d'estudiar i adquirir coneixements.
PETER PAN

LA LECTURA AL CENTRE


La lectura al centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documents en el Pla de Lectura al Cente. Este llibre esta redactat per Gemma Lluch en 2012 i pertany a l'editorial Bomera, a l'apartat de didàctiques. 

Aquest llibre dóna una sèrie d'instruccions o pautes, per a explicar-nos el que és el Pla Lector, qual és el seu o els seus objetius, per que serveix, com s´ha format el primer i com és va modificant.

Esta dividit en dues parts diferenciades. Per un costat hi ha una part mes manual on explica els contingust del pla lector (objetius, l'evaluació, el mediador...) . I per altre costat, ens mostra diverses pràctiques sobre la lectura que és poden dur a terme per a fomentar la lectura i l’escriptura.

Mes subdividit trobem punts com; “La contrucció del pla de lectura al centre" amb el disseny del pla. "L'avaluació de practiques", on una vegada desarrollat el pla lector al centre , s'avaluarà una vegada a l'any per una comissió coordinada del pla de lectura. Controlant els avanços, si hi ha recursos suficients, si el pla establit és eficient, i si es complixen tots els objectius establits, mai s'avaluarà als docents. Tot açò anirà acompanyat amb plans de millora ja que el pla de lectura és flexible. I "el mediador" que es la persona encarregada del pla lector, dóna insistència a la utilització d'internet com a forma de comunicació actual entre el centre i l'exterior.

Remarca en diversos capítols la importància de la utilització de l'internet com a foment de la lectura i l'escriptura. Comenta que l'escola no és l'única que té dret a inculcar la lectura, que actualment disposem de mitjans de comunicació que poden ajudar. Ja que no cal que només es lligen novel·les, sinó documents, lectures de web, biografies, anuncis, revistes...

En conclusió, aquest manual facilita pràctiques i idees amb el fi de fomentar la lectura. A més intenta donar importància a la lectura i l'escriptura des dels mes menuts , tant dins de l'escola com fora. Llegir no sols és mirar i anomenar unes paraules, sinó ens dóna la capacitat per a conversar , per a pensar, i poder donar la teua opinió des de distins punts de vista.

Hi ha un capítol que diu :"La lectura unix la família! . Amb aquesta afirmació recalca la importància que te'l fet d'arribar i escriure no sols a l'escola, sinó a casa.

Personalment destacaria un apartat, com a futura mestra, ja que aporta diverses pràtiques sobre la lectura, que es poden dur a terme per a fomentar-la. Pràctiques com "EL Bibliopati", "book tráiler", "Club de lectura", "dia del libro", "Cuentacuentos"... per tant aquest manual ho guardaria a casa a fi d'utilitzar-ho al llarg de la meua professió ja que és de gran utilitat per a un tema tan important com és el foment de la lectura.

EL MERAVELLÓS MÀGIC D'OZ

https://youtu.be/VWDVo4I-x8c

dilluns, 9 de gener del 2017

ALICIA EN EL PAÍS DE LES MERAVELLES 


DIA DE TERTÚLIA


Dia de lectura al centre IVAPEC (instituto valenciano de pedagogía creativa)

Es tracta d'un centre privat situat en el barri de l'Eixample, a València. On durant el nadal es realitzen tallers per a xiquets i xiquetes de totes les edats. 

En especial es realitza un dia de Lectura amb tal de fomentar la lectura en els més menuts.

Una setmana abans de realitzar este taller es recorda diverses vegades als alumnes dia rere dia, que s'aproxima el taller de lectura i per tant hauran de triar un dels seus llibres favorits que hagen llegit a casa.

Una vegada arribat el dia, hauran de dir que llibre és, ensenyar-ho, comptar un poc el seu argument, dir si ho lligen sols o amb algú, per que és el seu favorit, si ho recomanarien als seus company... 

De forma ordenada eixiran u per u, no és obligatori ja que no s'ha de forçar, per això els monitors que estan allí han d'eixir a exposar el seu llibre favorit, en aquest cas de la infància, amb tal d'estar concorde a l'edat de la resta. I així motivar a la resta i veure que no ha de tindre vergonya.

Cal remarcar que cada xiquet tindrà un full amb una taula, repartida a l'entrar, on estaran escrits els noms de cada u, el llibre que recomanaran i una casella buida perquè apunten observacions que els pareguen interessants.

Al finalitzar cada u, ordenadament, donarà la seua opinió que llibre és el que es llegirien pròximament i per què.

Una anotació destacada és que es remenaren diferents opcions segons la quantitat d'alumnes que assistisquen, és a dir, s'agruparen en grups per edats. Açò ajudarà a la lectura i a l'hora d'expressar-se ja que els grups reduïts donen menys impressió en els més menuts.




 
"ESCLAFAMUNTANYES". 

El seu escriptor va ser Enric Valor.

(segona part)

Aleshores va veure una granja amb un forat, i va decidir passar. 

Dins va veure que tot eren quadres y estables, y més corrals. Pero quan va eixir de la granja va va seguir passetjant per un bosc oscur i fresc. Pero cap a dins es va trobar amb un palauet que tenia tres portes iguals.

Esclafamuntayes va tocar a la primera porta.. “toc toc toc”. I la porta es va obrir i va apareixer dins com una capella petita de marbre amb un pedestal on hi habia una estatua que començà a parlar... ¡era una dona! Que li digué que necessitava la seua ajuda per a llverar-la d’aquell encantament, i per per aixo al fer-se de nit li eixiria una serp de set caps . I esclafamuntayes debia pegar-li una maçà al cap d’enmig. Si la matava tornaria a ser una dona. I de sopte es va convertir en estatua.

Dons Esclafamuntayes va eixir i con hi havia dit la dona, li va apareixr la serp de set caps. Ell va dir “Qui no pega primer no te res a fer” i li va donar al cap d’enmig. Per tant la serp va quedar morta. Aixi va ocorrer el que la dona hi havia dit.

Després va tornar a la primera porta i a veure com léstatua era de carn i ossos. Deía que era la Princessa Primerina. Ella es va portar la dona al castell on estaven els seus germans per tal de seguir fora de perill.

Una vegada fora del pou, ell va tocar la campaneta i de sopte va apareiser una corda i va enviar a la princesa amb els germans. Ella va explicar el que Esclafamuntayes hi havia fet i li va demanar salvar a la resta de portes. ¡Esclafamuntaynes va aceptar!.

Ell va tornar i va tocar la segona porta on li va parlar altra estatua i li va dir que ella era la princesa Segonina i que per a salvar-la aquella nit li apareixeria un bou mes gran que un elefant. Per tant aquella nit li va aapreixer el bou, però, Esclafamuntayes va dir “qui no pega primer no te res a fer”... i “chof”, li va pegar una maçà al cap i el bou va morir.

Esclafamuntayes va portar la dona amb el seus germans i va tornar a tocar la campaneta on va apareixer la corda i la princessa Segonina va pujar.

Una vegada en la tercera porta, l’estatua li va dir que al fer-se de nit li apareixirá el malvat Negre i li retará a un combat. Però per a guanyar tindrá que lluitar amb la espasseta rovellada. 

A la nit, li va apareixer el malvat Negre i Esclafamuntayes va agafar la espasseta rovellada, que l’estatua li havia dit. Després d’una estona de lluita, Esclafamuntayes li va tallar una orella i el Negre va fugir.

La tercera dona li va donar les gracies i li va dir que ella era Rossa Darrerina. I esclafamuntayes la va portar amb les altes princeses.

  


El llibre que he agafat s'anomena "contes amb tinta blava". està escrit per Ferran Bataller. Esta compost per dibuixos realitzats per Roberta Bridda. pertany a la Col·lecció: El Micalet Galàctic, on es troben diversos llibres infantils com "el mòn dels forrellats" la Editorial es Bromera i Llengua oficial en què està escrit és el Català. la seua Primera edició va ser A l'Abril, 2006. a més, aquesta Lectura esta recomanada a lectors a partir de 8 anys.


Aquest llibre té una única finalitat única, fer feliç a la gent arran d'històries curtes. Tot açò està en mans d'un escriptor cridat Pau i el seu gos Misteri. Els dos amics arriben a la gran ciutat amb el propòsit d'escriure històries curtes amb final feliç, que mes tard les deixarien caure pel balcó del seu pis, sabent que caurien en mans de la persona adequada i aconseguirien canviar el seu estat d'anime. Històries com "L'home dels estornuts" que esternudava catorze vegades, ni una més ni una menys, "L'hamster Ramonet i la Tortuga Rafaleta" que cada u per separat decidixen viatjar, fins que es troben i s'enamoren, “Els oficis d'Agistí" que decidix deixar d'endreçar tortugues per a complir el seu somni de ser home bala en el circ internacional, "L'home de la son" que només causava son fins parlant d'ell, "EL tramvia avairia" que complix el seu somni de ser futbolista, "La bici que vola" que només vola si ho somies, i "La tia Marinació" que s'embolicava amb els sufixos però tot el món l'amava.

Aquest llibre fa veure com unes simples paraules en el moment adequat pot canviar la manera de veure les coses , en aquest cas, com una mala situació en eixe moment pot tindre solució. Fa veure els xiquets que no s'ha de tindre por dels canvis, a no tindre vergonya, a veure distints punts de vista, a remenar diferents opcions respecte a la vida, però sobretot a complir els seus somnis...



PART  1. (MARIA VAZQUEZ) 

Presentarem de manera resumida el centre en el que anem a treballar. El cicle que hem agafat a sigut el segon d'Educació Infantil comprèn tres cursos, des dels 3 fins als 6 anys d'edat. El nostre centre compta amb sis aules, dos per a cada un dels cursos. El centre d'Educació Infantil es diu “els nanos”, La nostra concepció psicopedagògic està basada en el constructivisme, és a dir, el xiquets tenen un paper actiu en interacció amb el medi físic i social, en la construcció del contingut del pensament i del desenvolupa ment evolutiu. Sabem que un bon projecte educatiu és el que està basat en el joc, buscant el desenvolupa ment harmònic, físic, social i mental del xiquet, afavorint l'expressió en el llenguatge i capacitat d'observació i reflexió i propiciant la integració del mateix en el grup,amb criteris de comunicació, colaboració y responsibilitat. 

Objectius del Pla de foment de la lectura del centre docent:
L’Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres de la Comunitat Valenciana marca els objectius generals que s’han de promoure: 
  • Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector.
  • Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum.
  • Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudir.
  • Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura.
  • Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.
  • Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la informació.
  • Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-les als objectius i actuacions recollits en el pla.
  • Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura.
  • Contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l’alumnat.
La selecció d’obres literàries que llegirà l’alumnat seran els tres porquets, les paraules màgiques, la campaneta, Festes de nadal,la pell del cocodril, En tabalet i el vestit nou de l´emperador em elegit algunes obres clàssiques no molt famoses per a que els xiquets les llisquen i les aprenguen.
Les activitats que faran seran: activitats de comprensió lectora com per exemple que els xiquets sigán capaços de contar els contes i de representar-los.

L’avaluació:
Instruments per a la detecció de les pràctiques lectores de l'alumnat. Instruments per a la detecció de la situació de la infraestructura bibliotecària del centre. La informació dels resultats de l'última prova de diagnòstic i les mesures adoptades. Hi han participat en la concreció: o Els membres integrants de l'Equip de Biblioteca o Els diferents departaments didàctics, a través dels seus corresponents programacions.
 
PART 2. (MARIA ESTEBAN)
 
La biblioteca tindrà un paper important en aquest centre, ja que veiem convenient el seu ús pràcticament diari, per a això comptarem amb l'ajuda dels docents, i de la realització de les activitats dinàmiques que s'han planificat i es duen a terme durant tot l'any. Està localitzada en la planta principal, amb tal de facilitar l'ús fins als més xicotets, i que puguen trobar-la ells mateixos.
Les característiques principals de la biblioteca són:
Tenim sempre un equip encarregat, del funcionament de la biblioteca, ja tenim els llibres registrats i classificats seguint els normes internacionals de catalogació bibliogràfica.

Cada setmana es recomanarà una sèrie de llibres pel departament de literatura per al foment de la lectura. Col·locats en l'entrada, de fet en alguna ocasió ha vingut un autor a comptar una obra seua.

El mobiliari és l'adequat per a l'ús de la sala de lectura ja que, com s'ha dit abans, es disposa de diverses seccions tant per a la relaxació mentre lligen en el seu temps lliure com per a lectures ràpides o més atentes en taules.

En quant a la distribució, la biblioteca disposa de tres seccions diferenciades; una per a lectura infantil amb taules adequades a la seua edat perquè s'assenten. Una altra secció més gran en la que es troben grans prestageries repletes de qualsevol tipus de llibres, on s'inclou un parell d'ordinadors programats per a ús buscador i gran quantitat de taules per a gaudir de la lectura. I una altra xicoteta secció per a ús exclusiu d'activitats programades en la biblioteca a fi de fomentar la lectura per mitjà de la diversió.

En aquesta última secció estaran muntades totes les dinàmiques com el baül del llibre, el contacontes, o el club de lectura…

Cada any destinem una quantitat de diners del centre a comprar llibres i materials necessaris per al funcionament de la biblioteca del centre. I gràcies a això, disposem de llibres en dos idiomes oficials com són el castellà i el valencià, els apartats són molt variats, disposem de qualsevol tipus de gèneres (llibres clàssics, històrics, d'investigació, culturals, de societat, tècnics, d'art..)

Actualment els llibres estan classificats per cicles i per temes de consulta, identificats pel color del palet . Hi ha 2.398 volums catalogats.

En la Biblioteca hem realitzat un esforç perquè els nostres servicis i la convivència dins de la mateixa siguen els més adequats, per la qual cosa hem establit unes normes d'ús que han de ser respectades en benefici de tots.
Les normes generals són:
  • Guarde el silenci necessari per a l'estudi i la lectura.
  • Utilitzen els ordinadors només amb un fi de busca.
  • Queda prohibit menjar dins de la biblioteca.
  • Mantinga l'orde d'arreplega de llibres com de devolució.
  • Respecte les normes destinades a persones amb minusvalideses.
  • Col·labore en tot moment amb el personal de la biblioteca.

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES
Amb tal de fomentar la diversió a través de la lectura i així la utilització de la biblioteca s'ha creat la secció de musical, "partitures musicals”, Estes noves adquisicions, s'allunyen del format clàssic de les partitures d'estudi de música clàssica. Són llibres de partitures majoritàriament, antologies de distints gèneres musicals de música moderna, com el jazz o el pop, o de compositors actuals d'estos gèneres. La música cinematogràfica tant per a adults com per a xiquets, es troba també àmpliament representada en esta secció. L'espai destinat a aquest material s'ha situat just al costat de la secció d'activitats.

EL BAÜL DEL LLIBRE
Amb motiu de la celebració del Dia de la Biblioteca, s'ha establit una activitat dins de la secció de dinàmiques crida el Baül del llibre.L'objectiu del qual és posar en circulació, fora del nostre recinte, part dels llibres per a la difusió de la lectura. Com a zona oficial del baül del llibre és un dels llocs on qualsevol persona pot alliberar llibres, de tal manera que altres puguen lliurement agafar-los i una vegada llegits, tornar a alliberar-los en qualsevol lloc del món. La web de la Biblioteca fa un enllaç amb la pàgina oficial d'elbauldellibro perquè els lectors puguen donar notícies sobre els recorreguts dels llibres i les seues opinions personals.

Es faran visites infantils concertades, la biblioteca organitza visites infantils concertades amb centres escolars per a donar a conèixer la biblioteca i els servicis que presta. Estes visites es duen a terme pel personal de la biblioteca Altres alumnes que es presenten voluntaris podran anar a altres col·legis en estes excursions per a donar la seua opinió als de la seua edat.

CLUB DE LECTURA
Un club de lectura és un grup de persones que lligen al mateix temps un mateix títol. La lectura és personal i íntima, cada un ho llig en sa casa i després es fixa un dia de reunió per a compartir eixa lectura amb altres persones i debatre sobre el que s'ha llegit: el debat és sobre l'estil literari, l'acció mateixa, els personatges, etc. Generalment, les opinions dels membres del grup enriquixen molt la impressió inicial que cada un s´haja llegint en solitari. El suport del grup és també molt positiu en el cas d'alguns llibres més exigents del normal, cap als quals molts lectors mostren peresa quan estan sols i que es lligen amb gran facilitat si altres persones ho fan al mateix temps.

PART 3 (Paula González)
 
La programació d'activitats d'aula amb el grup de cada classe del segon cicle d'infantil constarà de tres activitats sobre els llibres de lectura següents: El bany de Carlota (a partir de 3 anys) , El xiquet que no sabia escriure (a partir de 4 anys) i Caputxeta Vermella (a partir de 5 anys).

En primer lloc, farem tres activitats per al llibre de "El bany de Carlota", que tracta de que és l'hora del bany i Carlota no vol ni sentir parlar de l'assumpte. Així que s'amaga per totes les bandes perquè no la troben. Aconseguirà alliberar-se de l'aigua?
Moltes vegades quelcom que pot suposar un conflicte, l'hora del bany, pot resoldre's amb un canvi de papers. Este és el cas de Carlota, el porquet de drap de la xiqueta del conte. Carlota no vol banyar-se i la xiqueta, en esta ocasió, observa i es col·loca més en la posició de l'adult. Encara que açò només es descobreix al final. Les tres activitats que realitzarem per a este conte seran:
  • Abans de llegir: els parlarem de l'hora del bany. Es banyen sols? Prefereixen banyar-se o dutxar-se? Què és el que més els agrada d'eixe moment?
  • Durant la lectura: els mostrarem les il·lustracions i farem que es fixen en tots els detalls que apareixen en cada doble pàgina. Quins llocs de la casa van apareixent? On s'amaguen Carlota i la seua ama?
  • A l'acabar el llibre: parlarem de com ha sigut el bany de Carlota, ¿on?, per què és en la llavadora? Els preguntarem també com llavarien ells al seu nino de drap favorit. Tenen altres ninos que els llaven d'una altra forma que no siga en la llavadora? ¿Quals? Com els llaven?

En segon lloc, farem altres tres activitats diferents per al llibre de "El xiquet que no sabia escriure", que tracta de que Juan té un germà major, Diego, que va tots els dies a l'escola. Un dia, quan este torna a casa, li diu al seu germà que ha d'escriure un conte i Juan, entusiasmat, vol fer un dibuix per a il·lustrar-ho. Però no es conforma amb això, a més vol escriure el seu nom
Tindre germans és una circumstància molt grata, però no exempta de conflictes. Amb este conte, els xiquets aprenen que ambdós germans tenen la seua importància. El major, per anar a escola (serveix de model) , i el xicotet, perquè vol assemblar-se a ell i aprendre. És una manera de superar els inevitables zels des dels primers anys. Les tres activitats que realitzarem per a este conte seran:
  • Abans de llegir: mostrarem la coberta. En ella apareixen dos xiquets amb pintures i joguets. Els alumnes comentaran si tenen germans, si són majors o menors i si comparteixen els jocs.
  • Durant la lectura: demanarem als alumnes que escriguen missatges i que els il·lustren amb dibuixos (a manera de pictogrames). Hauran de pensar a qui va dirigit el missatge i per què.
  • A l'acabar el llibre: exposarem els dibuixos realitzats en l'activitat anterior i construirem una història, a partir d'ells, de principi a fi.

Per a acabar, farem les últimes tres activitats per al llibre de "Caputxeta Vermella", que tracta de Caputxeta Roja que era una xiqueta molt bona i obedient. Però un dia, quan portava una cistella a la seua iaia, el malvat llop la va enganyar. Encara sort que va aparèixer un llenyater! Quan va tornar a aparèixer el llop, Caputxeta i la seua iaia ja no van necessitar cap ajuda.
La majoria dels contes populars reflecteixen costums i valors que s'han anat transmetent de generació en generació. Alguns han sigut reemplaçats, però altres segueixen vigents, com la necessitat de previndre als més xicotets dels perills que aguaiten en el món exterior, i la importància de seguir el consell dels majors. Les tres activitats que realitzarem per a este conte seran:
  • Abans de llegir: segur que tots els alumnes coneixen este conte, així que els demanarem que es fixen en la coberta i descriguen els personatges que apareixen. cap Falta? ¿Qual?
  • Durant la lectura: podran anar descrivint les característiques de cada personatge. Com són? Què fan?
  • A l'acabar el llibre: els demanarem que realitzen un dibuix de la part que més els haja agradat. Després, El mestre/a comptarà dos històries sobre este conte, una serà verdadera i l'altra serà falsa. Els alumnes, a l'haver escoltat la història anteriorment, hauran de dir quina és la correcta.

PART 4 (Lorena Sala)
 
Tenint en compte aquest preàmbul, les activitats van a estar enfocades a potenciar l'autonomia, la iniciativa pròpia, la consciència personal; també hi hauran activitats enfocades a donar força i experiència personal a l'alumnat fent ús dels diferents recursos del medi (ja siguen humans com materials), i en general, es va a visibilitzar la literatura com el nou món que és per als xiquets, oferint-los la possibilitat de descobrir-lo.

En tota biblioteca escolar s'hauria d'intentar treballar l'animació en diverses direccions i obrir les activitats a tota la comunitat educativa, ja que és essencial que les famílies i altres institucions participen i s'impliquen almenys en algunes activitats. Un bon ambient, tranquil i motivador, anima a la lectura. Aquest ambient pot ser creat en un racó en l'aula o en la biblioteca escolar... Bona distribució de l'espai, mobiliari renovat i còmode, pòsters, prestatgeries atraients, estant de novetats, bona i cridanera senyalització, imatges dels personatges favorits dels contes. L'ambient acollidor i atraient anima a buscar algun llibre i traure-ho en préstec o llegir-ho en la biblioteca. No obstant això un ambient trist, amb llibres desordenats i antics, amb mala il·luminació i amb cadires incòmodes no anima a assentar-se a llegir. És necessari invertir part del pressupost de la biblioteca escolar en la renovació de l'ambient lector i mobiliari de la biblioteca, ja que tot això repercutirà positivament en l'animació a la lectura.

L'objectiu de la animació és obrir la gana lector en el nostre alumnat, fomentar la implicació de les famílies, equip docent... i de l'alumnat en diverses activitats i encomanar a tota la comunitat educativa la passió pels llibres. A vegades no recollim tots els fruits que desitgem, però no hem de desanimar-nos, cal seguir sembrant en aquestes etapes educatives essencials per a la creació de l'hàbit lector. Les activitats seran per a segon cicle d’infantil.

Per a incloure a les famílies, equip docent, d’administració... la primera activitat que es realitzarà serà; desdejuni solidari, on en el menjador escolar tots els divendres es presentaran voluntaris (pares o mares) per a realitzar sessions de lectura, narració oral de contes, travallengües, endevinalles, poemes... mentre els seus fills desdejunen escoltant-los, els llibre es podran sol·licitar en la biblioteca o dur-lo de casa. Serà una estona per poder passar junt als seus fills i compartir un desdejuni agradable. L'hora del conte o les sessions de contes en l'aula són les millors maneres d'animació a la lectura en els primers anys. El plaer d'escoltar portarà al nostre alumnat probablement al plaer de llegir.

Altra activitat que realitzaran els alumnes amb el equip docent serà; club de lectura, els estímuls i recompenses a la lectura són molt importants. Amb aquesta activitat s’anirà anotant els llibres llegits, amb una petita valoració del que més els ha agradat del llibre (també podran posar adhesius de la mascota preferida en el llibre, i així sabran quin llibre s’han llegit cadascun). Quan s'arriba a un nombre determinat de llibres es lliura un premi al bon lector, així com a final de curs. Aquesta activitat es farà en les estones lliures o quan toque el racó de lectura. També compartiran l'experiència de llegir un text i afinar en la lectura, per a desprès poder-la compartir amb els seus companys. La conversa és clau en l'animació a la lectura, ja que els menuts i les menudes es senten majors.

I per a finalitzar l’última activitat es realitzarà a final de curs amb tota la comunitat d’aprenentatge, anomenada; teatre d’ombres, aquesta activitat es basa en la representació d'un conte didàctic a través del teatre d'ombres, on participaran tota l’escola per a fer-ho lo millor possible i que els xiquets gaudeixen veient-lo. Al llarg del conte, els nens i nenes hauran d'ajudar al personatge principal a arribar a casa responent a les preguntes que plantegen els diferents personatges. L'objectiu d'aquest conte és ajudar a reflexionar sobre la importància dels coneixements per ser capaços de resoldre els problemes de la vida quotidiana, sent l'escola el millor lloc per aprendre.

És important deixar un espai per a la intervenció del grup quan s'indica. Si no respon per iniciativa pròpia caldrà animar-los. Cada educador i educadora pot adaptar les preguntes al nivell de coneixements del seu grup. La primera pregunta està relacionada amb la competència lectora, la segona pregunta està relacionada amb el desenvolupament de la lateralitat, i la tercera pregunta es refereix a la competència matemàtica.

Per concloure, els nens i nenes realitzaran, de manera individual, un dibuix que represente allò que més els agrada o creuen que és més important del teatre d´ombres. Les produccions es penjaran en un mural de classe o als passadissos, baix el títol "Per a què serveix el teatre".

Després de la representació, el grup es col·locarà en posició d'assemblea per mantenir un debat sobre la història representada. Per a això, la persona dinamitzadora realitzarà una sèrie de preguntes sobre els aspectes més rellevants de la història, per comprovar que el grup ha comprès el seu significat i aclarir els dubtes i els conceptes que no hagin quedat clars. És important incidir en la comprensió de les preguntes fetes pels diferents personatges. Es tracta de propiciar la reflexió sobre la importància d'adquirir coneixements per créixer amb seguretat en el món que ens envolta, i de com anar a l'escola és imprescindible per poder tenir accés a ells.

Són propostes essencials i bàsiques, de cara a iniciar l'animació a la lectura en una biblioteca escolar. Crec que és important intentar aplicar diverses alhora, ja que si només ens centrem en una o dues no aconseguirem tants fruits com si es treballen diversos aspectes alhora (per exemple comunicació amb les famílies, lectura creativa, millorar l'ambient lector d'aula i biblioteca, exposicions, celebració de efemèrides i sortides pedagògiques relacionades amb la lectura, com poden ser rutes o racons literaris, activitats a llibreries especialitzades...)

diumenge, 8 de gener del 2017

GRAMÀTICA DE LA FANTASIA 
 
El llibre que vaig triar per a l´ultima tertúlia dels llibres tècnics va ser: Gramàtica de la fantasia: introducció al art d´inventar històries (1973), el seu autor és Gianni Rodari. 
Està composat per 45 capítols on en cada un d´ell ens explica una cosa.
Tracta que seguint algunes tècniques simples, o una paraula es poden inventar fantàstiques històries i per a despertar la imaginació i la creativitat dels més menuts i menudes, que de segur en serà de gran utilitat en la meua futura tasca docent, i ajudar-los a que les inventen ells mateixos. Ja que els xiquets són molt curiosos i pregunten, Com s'inventen les històries? on cal donar-los una resposta honesta. Aquest és un llibre útil sense més per als que creuen en la necessitat que la imaginació ocupa un lloc en l'educació.
 
Rodari ens mostra que per fomentar la creativitat, si volem, no necessitem res més que una paraula. M'ha agradat molt aquesta idea, ja que ens demostra que si a l'escola no es treballa més açò és per falta d'interès. Algunes activitats que m'han semblat molt interessant unes d'elles són, el joc de memòria on en una paraula ens ajuda a recordar coses passades.
L´error creatiu consisteix crear històries a través d'errors comesos pels xiquets. Açò els serveix per a augmentar la seua imaginació i corregir l'error de forma no traumàtica, també els permet aprendre de les errades ortogràfiques fent-les divertides, i per últim el joc d'equivocar les històries, ja que pot servir a més com a recurs per a mantenir l'atenció dels xiquets i xiquetes en el conte, i es pot aprofitar per a canviar les històries després.
 
També destacar que m'ha resultat realment il·lustrador que el llibre incloga experiències reals amb l´alumnat, ja que durant la lectura he pogut comprovar tota la imaginació que tenen els menuts i les menudes i que, moltes vegades, no els deixem desenvolupar-la. 
 
Aquest llibre el recomanaria, a tota la gent que si tenen l’oportunitat el llegiren, per a què la seua ment cresquera i fora més enllà.
Com a futura mestra, aquesta obra m'ha aportat un gran nombre d'estratègies per al foment de la competència literària. La gran quantitat d'exemples que utilitza l´autor a l'obra m'ha resultat vertaderament útil per a un futur poder aplicar-ho. 
Un dels capítols que més m’ha agradat ha sigut, històries tabú, on considere útil contar als xiquets temes que tenen curiositat però que no es conten com és el tema sexual, crec que aquest tema com altres es deuria     d´explicar amb tota normalitat per part dels pares i dels mestres cap a ells. Hi han determinades paraules que els xiquets veuen com prohibides a causa de la seua càrrega significativa. La tècnica consisteix en crear històries al voltant d'eixa paraula rebaixant eixa càrrega pejorativa. Ja que moltes vegades els adults posem nom a coses que pensem que son roïns i no en parlem lliurement. 
 
El binomi fantàstic, és altra tècnica que m´ha agradat, aquesta és molt pareguda a moltes tècniques que s´anomenen en el llibres, però esta vegada utilitza dos paraules. Mostra una activitat en què un xiquet escriu una paraula en la part visible de la pissarra i un altre en la part invisible, ambdós paraules juntes i unides amb preposicions i conjuncions, formen una situació fantàstica determinada, aquest capítol, l'autor fa referència durant tot el llibre.
 
Finalment a partir de la lectura, he pogut reflexionar sobre la necessitat que tenim els mestres en la nostra tasca com una recerca constant de noves formes de fer l'educació més entretinguda i útil i, per tant, més significativa. Hem d'allunyar-se de la concepció típica de les fitxes de lectura, de la concepció de la lectura com una obligació, i aprendre i ensenyar a veure-la com un art.

divendres, 6 de gener del 2017

 LA NARRATIVA ORAL A LA LITERATURA PER A INFANTS

El llibre de la narrativa oral a la literatura per a infants, invenció d´una tradició literària de la autora Gemma Lluch, en el seu llibre la autora ens parla dels canvis que han agut al llarg de l´historia abans moltes de les histories que a hui en dia estan escrites en diferents llibres es contaven de manera oral eren histories amb una gran varietat de temes com per exemple el sarcasme, la ironia eren temes tabús per al moment. Però a hui en dia el que s´ha fet a sigut transformar les histories amb un contingut mes fantasiós, com es el en el cas dels llibres i les pel·lícules Disney, l´autor volia fer les histories per a les famílies i per als xiquets, volia endinsar en un mon de fantasia, il·lusió, imaginació i felicitat, el qual a sigut criticat per moltíssimes persones ja que d´una manera o l´altra el que feia era no mostrar la realitat dels problemes que un xiquet o un adult es pot encontrar en el seu dia a dia.

Per altra banda en el llibre podem encontrar algunes de les rondalles mes famoses que tenien, com per eixample la del Peret, la qual narra la historia d´un home molt major que no te res de diners i decideix anar a la ciutat a vendre la pelleta de les seues vaques, quant esta de camí a valencià es troba uns lladrons, que havien atracat un banc y el Peret els fa por y els lladrons es van corregent i es queda amb tots el diners, quant torna al poble la gent li pregunta com els a aconseguit i el Peret els diu una mentida, ells li creguin i al final perden els diners els veïns volen justícia y van a per ell, li posen la casa plena de merda per a que ell tingui que llavar-la i a la mateixa estona, l´hi conviden a un menjar en el qual el volen tirar per el barranc del poble però no ho aconsegueixen tiren a un altre vellet creient que era el Peret, a la fi el Peret apareix i tots els de poble nerviosos perquè en portava un grup d ovelletes y el Peret envia a tots el homes del poble al barranc que si es tiren tindran moltes coses, a la que li fan cas el poble es queda sense xic tots els homes morts a la fi el Peret viu al cap de la muntanya ell a soles perquè si algú l´hi encontra el matarà.

El llibre es prou emboli cos a l´hora de llegir-ho ja que no es un llibre, convencional el qual estigui escrit per un sols autor i este dividit per capítols si no que es com si fora una guia didàctica per a mestres o per a qualsevol públic adult, parla d´una grandíssima varietat de temes relacionats amb la narrativa oral i escrita.

Jo personalment recomani llegir el llibre perquè repodreixi narracions que formen part del nostre patrimoni cultural, de la nostra historia i d´aquella literatura que es contaven els nostres avis, les pagines del llibre reflexionen sobre la narrativa oral que es troba publicada en aquest llibre de Gemma Lluch que comenta qual a sigut la adaptació cinematogràfica de Walt Disney en l´imaginari actual, per altra banda la autora Teresa Colomer reflexiona sobre les múltiples reinterpretacions de que ha estat objecte la caputxeta vermella. L´Autora Caterina Valriu repassa els personatges fantàstics més habituals de la tradició popular com les bruixes, els mags, els astròlegs, les fades o els gegants; Antonio Rodríguez parla sobre les narracions que no han passat a la literatura infantil; i Teresa Duran mostra la importància de la il·lustració en la transmissió d’arquetips.

dilluns, 12 de desembre del 2016

 
LA LITERATURA INFANTIL ESPANYOLA
 
Els llibres per a xiquets inunden hui en dia les llibreries de tot el món. N'hi ha de tots els gèneres, en diversos formats, amb sons i fins amb olors. Però esta oferta és un fenomen molt recent en termes d'història de la literatura. En l'Edat Mitjana i el Renaixement, l'accés als llibres era molt limitat, i aquells que podien arribar als xiquets més afortunats tenen poc a veure amb el que hui entenem per llibre infantil. Es tractaven d'abecedaris, sil·labaris, catons (estos contenien frases completes) i bestiaris. Lluny de relatar històries d'aventures, incloïen lliçons morals que reflectien les creences religioses de l'època.
 
Arribat el segle XVII, el panorama comença a canviar i són cada vegada més les obres que versen sobre fantasia, sent un fidel reflectisc dels mites, llegendes i contes, propis de la transmissió oral, que ha anat recopilant el saber de la cultura popular per mitjà de la narració d'estes, per part de les velles generacions a les generacions infantils. A més d'escriure estes obres o contes, on destaquen autors com Charles Perrault o Madame Leprince de Beaumont, destaca la figura del faulista, com Félix María de Samaniego o Tomás d'Iriarte. En esta època, a més, ocorren dos esdeveniments transcendents per a la que hui es coneix com a Literatura Infantil, la publicació, d'una banda, Dels viatges de Gulliver-Jonathan Swift- i, d'un altre, de Robinson Crusoe -Daniel Defoe-, clars exemples del que encara hui, són dos temes que reunix la LIJ: els relats d'aventures i l'endinsar-se en mons imaginats, inexplorats i diferents.
 
Amb l'arribada i popularització de la impremta, van ser editant-se històries per a xiquets fins llavors difoses per mitjà de la tradició oral. Junt amb la traducció de les Faules d'Esopo, va aconseguir gran popularitat a Espanya el Fabulari de Sebastián Mey (1613) , en el que va reunir 57 faules i contes que conclouen amb una lliçó moral. Menció a banda mereixen Charles Perrault i els seus Contes d'antany (1697) . Entre les llegendes cèltiques i els relats populars francesos i italians que va recopilar, trobem clàssics com “La Cenicienta”, “El Gato con botas”, “Caperucita Roja” y “Pulgarcito” Conforme van aparéixer novel·les lleugeres d'aventures, l'atenció per la lectura infantil va ser en augment. 
 
Dos exemples clàssics són Robinson Crusoe (1719) i Els viatges de Gulliver (1726) , ambdós escrites per a adults però recomanades amb el pas del temps també per a xiquets. 
 
Superada la faceta exclusivament didàctica dels llibres infantils, va ser prenent forma la idea que el xiquet no és un adult en miniatura, sinó que té una concepció diferent del món i la lectura, a la que calia adaptar-se.
 
Una vegada arribat el segle XIX amb el moviment romàntic, dalt el segle d'or de la literatura infantil. A principis el dit segle, el corrent del romanticisme va propiciar l'auge de la fantasia. D'esta època daten dos icones de la literatura infantil, de gran talent literari. D'una banda, els germans Jacob i Wilhelm Grimm que, des de “Blancanieves” fins a "La Bella Durmiente”, van popularitzar molts dels personatges més famosos hui en dia gràcies als seus Contes per a la infància i la llar (1812-1815) . I no va ser menys l'aportació de Hans Christian Andersen, Contes per a xiquets (1835) , caracteritzada per la seua sensibilitat a l'hora d'esculpir a personatges tan dispars com “La sireneta” i "El Patito Feo.
 
L'editorial Saturní Carreró, creada en 1876, va ser la que va divulgar les millors peces de literatura infantil a Espanya gràcies als denominats "Cuentos de Calleja", que comptaven amb la col·laboració dels millors il·lustradors de l'època. Si diversos escriptors huitcentistes com Oscar Wilde, Mark Twain, Rudyard Kipling, Robert Louis Stevenson, Jules Verne i E.T.A. Hoffmann ja van coquetejar amb el gènere, seria en el segle XX quan la literatura infantil adquiriria la seua completa autonomia i maduresa. La psicologia i els interessos del xiquet serien tinguts en compte per a traçar personatges i trames molt més elaborades, que evolucionen al llarg de la història."
 
La llista de clàssics infantils no tindria fi, i podria estar encapçalada per llibres tan coneguts com "Peter Pan", "Mary Poppins", "El principito", "Les crónicas de Narnia, "Charlie y la fábrica de chocolate" i "La història interminable". Aventures totes elles a anys llum de les faules del segle XVII, però que potser no haurien nascut de no ser per aquelles. 
 
Quatre obres significants:

"Cuentos de Calleja", Saturní Carreró (1876)

" Los viajes de Gulliver" Jonathan Swift (1726) 

“Contes per a xiquets”, Hans Christian Andersen, (1835) 

Charles Perrault i els seus Contes d'antany (1697) .

Resultado de imagen de los viajes de gulliver jonathan swift                                                Resultado de imagen de robinson crusoe
 
La Literatura infantil actual:
 
El segle XX: Ple floriment de la literatura infantil. La literatura infantil va aconseguir el seu ple desenrotllament en el segle XX. A partir de llavors, cada vegada més escriptors han tingut en compte els gustos i les necessitats dels xiquets i han escrit específicament per a ells. En general, la literatura infantil ha evolucionat des de les obres de contingut moral o educatiu dels primers temps a obres de simple entreteniment o diversió. A més, en el segle XX s'ha ampliat de manera significativa la naturalesa i el tipus dels personatges de les històries, que ja no estan protagonitzades només per xiquets o animals que parlen, sinó també, per sers fabulosos, com els herois dels còmics, per criatures fantàstiques i inclús per joguets i nines.
Molts d'eixos personatges s'han fet enormement populars a través del cine o de la televisió, com és el cas de “Pippi Calzaslargas” (1945) també conegut com “Pippa Mediaslarga”s, de l'escriptora sueca Astrid Lindgren, o “Peter Pan” (1904) , creat per l'escriptor James Barrie. Alguns dels llibres infantils més importants i populars entre els xiquets són “El vent en els salzes” (1908) , de Kenneth Grahame; Winnie de Puh (1926) , de A. A. Milne; Mary Poppins (1935) , de Pamela Travers, o” El Principito” (1943) , de l'escriptor francés Antoine de Saint-Exupéry. També alguns personatges de còmics s'han fet famosos en tot el món, com Tintín, Astérix, Batman o Mafalda. Es destaca, de forma més recent, el cas de l'escriptora britànica J. K. Rowling, els llibres del qual, protagonitzats per un aprenent de mag cridat Harry Potter, s'han convertit en tot un fenomen de masses en els primers anys del segle XXI.
La literatura infantil ha de ser inculcada als més xicotets com més prompte millor, ja que els xiquets són font de saviesa i necessiten estar en continu aprenentatge. Una forma útil i per a començar ha de ser des de l'aula. I per a això és necessari utilitzar una sèrie de recursos o metodologies que facilitaren la seua pròpia motivació. Hi ha diverses formes d'inculcar la literatura infantil en l'aula; com fer una biblioteca en la pròpia aula, amb tot tipus de gèneres, d'esta manera els xiquets i xiquetes comprovaran la quantitat de varietat que es troba en només una biblioteca. També es podria organitzar una lectura en veu alta o una xicoteta obra de teatre, d'esta manera es canviarà l'enfocament del llibre i es convertirà en una emoció compartida. És de màxima importància que a lectura no siga vista com una obligació, ja que té que veure's com un hàbit per a ells. Per tant és facilitador inculcar-ho des de més xicotets.
LA LITERATURA INFANTIL UNIVERSAL

La literatura infantil universal es divideix en:

· Època primitiva: La història de la literatura comença des del moment que la raça humana és capaç de processar informació i transmetre-ho a través de la llengua. Destaca els mites i llegendes. Els contes en les comunitats amazòniques són narrats per a tota la comunitat.


Resultado de imagen de leyendas de la literatura en la epoca primitiva

· Època Medieval: La LIJ sols està a l’abast d’uns pocs i el sistema feudal estructura la societat. Sorgeixen els abecedaris, sil·labaris i bestiaris. 

    Resultado de imagen de abecedarios en la epoca medieval                              Resultado de imagen de bestiarios en la epoca medieval

                 Abecedaris                                                             Bestiaris



· Del Renaixement al Barroc S.XVI - S.XVII: En el renaixement hi ha una reivindicació de la civilització clàssica grecollatina, una introducció de la impremta en 1476 i un acostament de les històries orals en forma de llibres. En el barroc comença una crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement; una explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi, de la versificació i utilització sense mesura de tots els recursos del seu art, caient en l’artifici i una introducció i consagració del món de les fades en la literatura infantil.

Resultado de imagen de imprenta 1476

Introducció de la imprenta en 1476

· El Segle XVIII: Naixement d’una literatura per a infants, en la qual s’enfronten la intenció didàctica i moralitzadora amb la fantasia. John Newberry construeix la primera llibreria en Londres en el 1750. En 1751 es va llançar la primera revista infantil del món: The lilliputian magazine; i a Espanya, la primera revista infantil es va publicar en 1798: La Gaseta dels xiquets. Jeanne Marie Leprince realitza “El magatzem dels xiquets” en el 1757 amb 4 volums: La Bella i la Bèstia, Les mil i una nit, Robinson Crusoe i Els Viatges de Gulliver. A espanya va destacar Samaniego i Tomas de Iriarte amb la intenció pedagògica amb certs tocs humorístics i per les auques i les al·leluies.
Resultado de imagen de John Newberry libreria  Resultado de imagen de lilliputian magazine  Resultado de imagen de samaniego

                        Primera llibreria de                                The lilliputian                            Samaniego
                           John Newberry                                     magazine


· El Segle XIX: Es caracteritza per l’auge de la fantasia i el sorgiment de grans escriptors que es converteixen en clàssics de la literatura infantil. 

Destaquen: Germans Grim que van a recollir les històries de Jacob i Wilhelm Grimm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van a treballar. 

El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral de contes com: Hänsel i Gretel, Barba blava, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, Blancaneu… 



     
                  Barba blava                                     La Ventafocs                                        Blancaneu 

Hans Christian Andersen que va escriure La sireneta, L’aneguet lleig, El soldadets de plom i El traje nou del emperador, entre d'altres. 

    Anne Anderson02.jpg      Resultado de imagen de conte l'aneguet lleig XIX
             La sireneta                                                  L'aneguet lleig

A Espanya van a destacar: Cecilia Böhl de Faber amb contes, oracions, endevinalles, refranys populars i infantils i Luis Coloma Roldán amb els contes "Ratoncito Pèrez", "Periquillo sin miedo" i "Jeròmin". 

En 1876 la editorial Saturnino Calleja va a publicar cuentos de Calleja, "Les mil i una nits", "Els viatges de Gulliver" i "Les aventures de Robinson Crusoe".
Resultado de imagen de cuentos de calleja XIX   Imagen relacionada         
                Cuentos de Calleja                                Les mil i una nits
 Resultado de imagen de gulliver en liliput y gulliver en brobdignacResultado de imagen de cuento les aventures de robin crusoe
            Els viatges de Gulliver                             Les aventures de 
                                                                           Robinson Crusoe                    
Oscar Wilde reprèn la tradició romàntica i contes de fades com a “El príncep feliç”, “El rossinyol i la rosa”... En la segona meitat del segle XIX van a destacar la novel·la de viatges i aventures Robert Louis; Stevenson amb “L’illa del tresor”, Rudayard Kipling amb “El llibre de la selva”; Jules Verne amb novel·les pseudo científiques que avancen el futur com “El viatge de la Terra a la Lluna”, “Vint mil llegües de viatge submarí” o “Viatge al centre de la Terra”; Mark Twain amb “Les aventures de Tom Sawyer” i Carlo Collodi amb “Pinotxo”. 

     Resultado de imagen de the jungle book kipling    Resultado de imagen de El viatge de la Terra a la Lluna julio verne  
             El llibre de la selva                         El viatge de la Terra a la Lluna
  
     Resultado de imagen de the adventures of tom sawyer       Resultado de imagen de avventure di pinocchio
                  Les aventures de                                     Pinotxo
                    Tom Sawyer

· Primera meitat del Segle XX: la literatura infantil esdevé un subgènere, els llibres infantils són pensats i escrits per als xiquets, sorgeix un màxim esplendor i la literatura és per a gaudir, els xiquets són el punt de partida per a crear els protagonistes complexos. 

Els contes que més destaquen són: “Peter Pan i el seu país de Maimés” de James M. Barrie; “Winnie, the Pooh” (1927), de A. A. Milne; “El vent entre els salzes” (1908), de Kenneth Grahame i “El doctor Dolittle i els seus animals”, d’Hugh Lofting. 

 Resultado de imagen de peter pan alianza editorial   Resultado de imagen de winnie the pooh 1927
         Peter Pan i el seu                      Winnie, the Pooh
                 país de Maimés

Els personatges connecten amb el públic infantil i els protagonistes són d’històries universals i llargues nissagues com: “La família Mumin” de Tove Jansson, “Pippi Calcesllargues” d’Astrid Lindgren, “Mary Poppins” de Pamela Travers i “El Petit Príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry. 

 Resultado de imagen de cuento mary poppins XIX   Resultado de imagen de cuento le petit prince
              Mary Poppins                      El Petit Príncep

Els èxits universals van ser Selma Lagerlöf (premi Nobel de Literatura) amb “El meravellós viatge de Nils Holgersson” i Enid Blyton. 

   Resultado de imagen de El meravellós viatge de Nils Holgersson    Resultado de imagen de conjunto de cuentos de enid blyton
          El meravellós viatge                           Contes de Enid Blyton
                  de Nils Holgersson

Espanya s’incorpora tard amb autors de prestigi, com Valle-Inclán, Jacinto Benavente o Eduardo Marquina, entre d’altres, que escriuen literatura infantil. 
Fins a la Guerra Civil destaquen: Salvador Bartolozzi “Les aventures de Pinotxo i Chapete”, Manuel Abril, Elena Fortún “Celia”, Antoniorrobles i Teresa León. 
La Guerra Civil va truncar el camí iniciat per aquest autors i fins a finals dels quaranta no van aparèixer nous personatges i autors com: “Antoñita la Fantàstica” de Borita Casas, “Antón Retaco” de María Luisa Gefaell (premi Nacional de Literatura en 1950).

    Resultado de imagen de antoñita la fantastica     Resultado de imagen de elena fortún: celia
             Antoñita la Fantàstica                                   Celia