Qui som

Benvinguts al nostre blog "Conta'm un conte". Som un grup de quatre persones del grup de Magisteri Infantil. Els nostres noms són: María Esteban, Paula González, Lorena Sala i María Vázquez.

Mitjançant aquest blog, volem que ens conegueu un poc més i per això, podeu llegir les nostres autobiografies que més avall podeu trobar.

Em cride María Esteban, tinc 20 anys, vaig nàixer el 18 de novembre de 1995 a València, la ciutat on viu actualment. He estudiat un cicle superior d'educació infantil en el centre B&S Formació, però actualment estudi Magisteri en educació infantil en la Universitat de valència.

A partir d'esta autobiografia tinc la intenció de mostrar com ha sigut la literatura en la meua vida fins a este moment.

Quant a les meues vivències amb la literatura, la literatura va entrar en la meua vida ben prompte, ja tan sols quan era un beu els meus pares em llegien contes cada dia, segons pareix m'agradava el so de les seues veus a l'hora de llegir-me, segons ells, la meua cara era totalment hipnotitzen-te. Inclús guarde en ma casa aquells llibres.

Més tard, quan ja vaig començar a llegir per mi mateixa, cada nit m'agradava llegir-li a ma mare, inclús què segons ella m'inventava la mitat de les frases... però bo la intenció era bona, mentres estiguera motivada per a la lectura. Els meus pares inclús em compten com mentres ells cuinaven com m'assentava en la taula de la cuina a llegir-los (o a interpretar els dibuixos) . Llibres com "101 dàlmates", "Pinocho", col·leccions com “Kika superbruja” o llibres sobre animals...

Quan ja dominava més la lectura, m'agradava simular que jo era un contacontes i record posar al meu germà junt amb tots els peluixos assentats en el llit, com si fóra una mestra que llig als seus alumnes per a relaxar-los amb la seua veu. De fet, record com el meu germà diverses vegades es quedava adormit i això per a mi era satisfactori.

Una vegada passades certes etapes i arribar més o menys a tercer i quart de primària van començar a manar-me en classe llibre de lectura on part d'ells es llegien en classe i l'altra part a casa tant en castellà com en valencià. Llibres com el famós "Lazarillo de Tormes", o "Don Quijote de la Mancha" A més d'estos llibres obligatoris, en cada classe disposàvem d'una biblioteca i cada alumne havia de llegir-se certs números i completar una fitxa (nom del llibre, autor, una frase que el resum...) com la col·lecció “barco de vapor”.

Ací va ser quan realment vaig comprovar qual era el meu llibre favorit ja que anteriorment em guiava més pels dibuixos o per l'efusió amb què m'ho havien llegit.

He de reconéixer que passat eixe període vaig deixar de costat un poc la lectura ja que vaig passar a uns cursos on el meu temps lliure pràcticament ni existia. Tot eren deures del col·legi i estudiar per a exàmens, els únics llibres que podria llegir eren els que em manaven en l'escola i he de dir que no eren dels que més em gustaven... uns exemples que record van ser "El Valle dels lobos", "Finis Mundi" de Laura Gallec, "Zalacaín el aventurero" de Pio Baroja, Cròniques d'un rei" de Víctor Llaurat o "L'illa a la deriva" de Teresa Broseta. Tots estaven concorde als temes del llibre de text del curs corresponent.

Una vegada finalitzat el col·legi, vaig tindre més temps lliure i vaig començar a llegir-me llibres que tenia per casa, ja que en el meu saló disposem d'una gran estanteria plena de files amb llibres de qualsevol tipus, pel fet que els meus pares els encanta llegir i aprofiten cada rar lliure per a agafar un llibre... un llibre que m'ha marcat, que mai oblidaré i encara hi ha vegades que m'ho rellig és el cridat “Flores en el Ático”, de Virginia C. Andrews. Una novel·la antiga que ma mare llegia i ella mateixa em va recomanar. Sens dubte amb molta raó.

He arribat a un moment que desgraciadament la lectura en la meua vida va per fases, en este cas segons l'època, és a dir, l'estiu per a mi és un moment de lectura on tots els moments de descans en soledat els aprofite per a llegir. Com en este últim estiu, que vaig poder dedicar temps al llibre "La Ladrona de Libros"

M'agradaria agafar més moments, però a l'entrar en la facultat les èpoques no lectives són aprofitades per a l'estudi de les assignatures cursades... i per tant fins en nadal has de dedicar temps a l'estudi.

També és veritat que continue llegint llibres, però no del tipus que jo desitge, ja que tots els llibres que em llig són els triats en la biblioteca que fomenten mon saber relacionat amb la meua carrera. Està clar que és lectura, però tots per a un fi informatiu.

                                                                                                                                                            

Em diuen Paula González García, vaig nàixer el 7 d'agost de 1995 a València i el meu son és ser mestra. Vaig nàixer en una època en què, per als xicotets com jo, teníem les pel·lícules de Disney i els llibres de Teo, de Caputxeta Vermella, de Els Tres Cerdets...

Les pel·lícules que més m'agradaven eren: La Sirenita, La Cendrosa, Blancaneus...però la que més em fascinava era El Rei Lleó, com al meu germà major. 

El Rei Lleó és una pel·lícula que va fer que canviaren els meus pensaments. Va fer que aprenguera la importància que té la família i els amics en les nostres vides, que cal ser valent i també, em va incitar a llegir el llibre. Ací va ser quan em doní compte que m'agradava llegir-me els llibres de totes les pel·lícules que havia vist, observar les imatges que apareixien, imaginar-me que jo era la mestra i se'l comptava als xiquets... Era el meu joc preferit, fer-me passar per mestra. 

Quant a l’àmbit escolar, recorde que la meua professora d’infantil, Marisa, ens llegia llibres i ens rèiem molt per les cares que posava i els gestos que feia. També representàvem entre tots “minis teatres” sobre els llibres que ens comptava.

Quan anava a segon o tercer de primària, va vindre un escriptor que va passar uns dies amb nosaltres en classe, ens preguntava coses, observava el que fèiem... i un temps després va tornar a aparèixer amb un llibre que es titulava El xiclet més llarg del món de l'editorial SM (Vaixell de Vapor), en el que els personatges érem nosaltres, apareixien els nostres noms. Va ser quelcom meravellós que ens va cridar l'atenció i va aconseguir que ens llegírem el llibre, encara que només fora per simple curiositat de quin personatge t'havia tocat.

Com en cada curs de primària, ens manaven llibres de lectura en classe per a llegir-los a l'estiu o per a fer algun treball durant el curs. Estos llibres, al ser obligatoris no em cridaven molt l'atenció i me'ls llegia per a poder aprovar, sincerament. Algun d'ells era Selim, el venedor d'alegria; Collins Tirant, la teua Carmesina; Gato, la seua bruixa i el monstruo; o un llibre que va ser el que més em va agradar, L'assassinat de la professora de llengua.
Més tard, en l'ESO, seguien manant-nos llibres pel mateix motiu, però esta vegada més grans i llargs, i això cada vegada m'agradava menys; fins que ens van manar llegir un llibre que va arribar a interessar-me. Este llibre es tractava de Rafaela, una adolescent que se sent invisible i creu que els seus malucs són massa grans i que té una aparença enorme.
És una novel·la intimista i tendra sobre la insatisfacció amb el nostre cos, les inseguretats i els sentiments contradictoris quan ens enamorem. Em vaig sentir molt identificada amb la protagonista, ja que, en eixos moments estava passant per una època en què no em veia acceptada pels meus companys de classe i diguem que em sentia "invisible".

En eixos moments va ser quan va començar a interessar-me la lectura de veritat, i va ser així perquè em doní compte del tipus de llibre que m'agradava, del tema que em cridava l'atenció; i era els llibres d'amor, d'adolescents, de misteri i de terror.

A partir d'eixe període, vaig començar a llegir-me llibres pel meu compte com per exemple Somia, de Llisa McMann; Cançons per a Paula, de Blue Jeans; Química Perfecta, de Simone Elkeles; Des del meu cel, d'Alice Sebold...

Més tard, quan vaig arribar a la Universitat, vaig tindre un professor que ens va manar llegir quatre llibres i un d'ells era el de La Bona Sort, d'Álex Rovira, un llibre que em va fer pensar molt en la vida i em va fer comprendre que les coses cal guanyar-se-les per un mateix, cal eixir a buscar-les i lluitar pel que un vol.

Com a conclusió, m'agradaria afegir una cita de Cervantes que diu així: 

“En algun lloc d'un llibre hi ha una frase esperant-nos, per a donar-li un sentit a la nostra existència”.

                                                                                                                                                            

Hola, el meu nom és Lorena Sala Martínez, tinc 30 anys i sóc d´Alcoi, Alacant. Vaig nàixer el dia 22-06-1986 en l´hospital, Verge del Lliris d’Alcoi. Els meus pares són Jorge Sala i Elisa Martínez i sóc la filla xicoteta d´ells, la meua germana major és Elisabet. Durant la meua infància i joventut vaig viure amb els meus pares i la meua germana en una cuitat amb un ambient tranquil, rodejada de tota a meua família. 

Els meus estudis primaris, els vaig cursar en l´escola, San Vicent de Paul, fins acabar 4t de ESO i obtindré la certificació acadèmica, després vaig realitzar un cicle mitjà de Comerç i Màrqueting en l´institut Cotes baixes d´Alcoi, realitzant després les pràctiques en una botiga de mobles de la mateixa ciutat, durant 4 mesos. I actualment cursant el grau de Magisteri Infantil.

Les pel·lícules que més m’agradaven veure eren: La Bella i la Bestia, Heidi, Aladin, Els tres cerdets... 

La meua història com a lectora comença quan era xicoteta. Els meus pares i iaios, em comptaven contes abans d´anar a dormir. La majoria d'eixes històries eren inventades per ells mateixos i altres reals. El conte que més m'agradava de xicoteta, era Aladin, que el vaig compartir amb tota la classe un dia de tertúlia literària, quan la meua iaia ens la comptava a la meua cosina xicoteta i a mi... Ens agradava moltíssim, i després la meua cosina i jo jugàvem que érem Aladin i Jasmin. 

Una altra situació que recorde era quan ma mare em comptava el conte de Caputxeta Vermella, abans d'anar-me'n a dormir, estàvem les dos damunt del llit fins que m´adormia, i recorde que després quan era l'hora del bany i ma mare em secava el pèl, jo li comptava a ella el conte i juntes cantàvem la cançó, eren petites estones que estàvem juntes i recorde com si fóra ara.

Altre record, era quan un poc més major els contes que m'havien comptat de petita, jo se'ls comptava a les meues nines quan jugava amb elles, m'encantava fer de mare.

Un poc més major, en classe ens varen dir que havíem de llegir-nos el llibre, El Principet, per a després fer un resum a la mestra, per a veure si ho havíem entès, és un llibre que en va agradar i encara el tinc guardat a casa per a un futur.

Recorde també com si fos ara, quan els meus pares em portaven a veure el “Betlem de Tirisiti”, és un teatre de titelles molt conegut a Alcoi, molt atractiu per als més xicotets com per als majors, on es reflecteixen les costums locals o fets singulars pels personatges. El que més m´agradava era que les titelles eren de fusta muntat en vareta i lliscaven amb una gran agilitat per l'escenari, sempre pegant trompades. Els personatges més característics són: “Tirisiti”, “Tereseta”, “l´Agüelo”, “el Sereno”, “els Reis Mags”, “els Festers”... Encara de fet quan tinc oportunitat vaig a veure-ho una altra vegada (ja que la seua història canvia depenent que passa eixe any en el poble) i també per a portar a la meua neboda, ja que és una tradició nadalenca.

Encara tinc llibres guardats, que un bon professor en va recomanar llegir i que a dia de hui crec que són els que més m´han agradat, anomenats: “Martes con mi viejo profesor” , “La buena suerte”... són llibres que tornaria a llegir més vegades perquè transmeten un missatge molt bo. Crec i podria afirmar, que són llibres que he llegit "per obligació" i no m'han resultat gens pesats. Són increïbles aquelles lectures amb les quals no pots parar de llegir... T´adones quan t´has evadit de tot el que t´envolta i l´única cosa que vols és continuar llegint, per la intriga de saber què passarà en les següents pàgines. 

Altre llibre que es titula “La mecánica del corazón”. Recorde que no podia parar de llegir, perquè estava impacient per saber que passaria en les pàgines successives. I guarde un bon record perquè el final, no va resultar ser el que jo m’esperava, només quant vaig acabar de llegir-lo vaig adonar-me del sentit d’aquest llibre.

L'últim llibre que m´he llegit i que m'agradaria destacar, és “1sillaparamibolso” de Silvia Navarro, un blog que et dóna consells sobre moda, complements, etc. Ja que m´agraden aquest tipus de llibres també. 

M’interessa la narrativa en general, però sobretot que tinga una història (un principi i un final) i també trobe molt interessant totes les lectures que tinguen a veure amb la superació personal.

Per a finalitzar, volia remarcar que tota lectura és interessant sempre que t'agrade i ens transmeta un missatge positiu com negatiu, ja que de tot s’aprèn. I en un futur poder donar bones referències bibliogràfiques als meus xicotets alumnes, perquè aprenguen coses noves i senten passió i entusiasme a l'obrir un llibre.

                                                                                                                                           

Sóc María Vázquez Pérez, tinc 22 anys, vaig nàixer el dia 20 d´agost de 1994, i visc a la cuitat de València.

Els estudis que he cursat son; grau superior d´educació infantil, i actualment estudiant de Magisteri Infantil.

Les meues vivències amb la literatura: me’n recorde quant era xicoteta com el meu pare abans d´anar al llit em contava històries o llegíem contes tots els dies.

La primera vega que vaig llegir un conte va ser en la meua casa, era una vespra d’hivern, vaig cridar als meus pares i a la meua iaia per a que m´escoltara com llegia, al principi em costa un poc però poquet a poquet vaig millorar moltíssim.

A mesura que em feia gran tenia molt més interès per la literatura, inclòs anava amb el meu carnet de la biblioteca a traure´m llibres.

També he de destacar que en la meua casa som grans lectors, tenim una biblioteca amb un total de tres mil llibres, mon pare sempre ha volgut que podem agafar els llibres quan vulguem, obrir-los, llegir-los... tantíssimes vegades com vulguem , inclòs poder preguntar-li qualsevol dubte.

Per altra banda mon pare tots els caps de setmana ens portava a la beneficència, on hi havia una sèrie de activitats culturals com per exemple, teatre, titelles, conta contes, mags.

Poc a poc em vaig fer més major i els meus pares van decidir que ja era hora de tindre una germana al 2001 va nàixer Sara, i tinc gravat al meu cap com cada nit abans de anar a dormir els meus pares i jo contàvem un conte a Sara, perquè es poguera adormir. El meu conte preferit era el de, Els set cabritets, i és més em recorde que tenia la disfressa i quan els meus cosins venien a casa ens disfressàvem.

Per altra banda al col·legi que vaig estudiar la meua professora de castellà, ens obligava a llegir al trimestre un total de tres llibres. L´últim trimestre ens va donar una llista de quaranta llibres, on vaig tindre que escollir un d´ ells, el llibre que vaig elegir era el de Jordi Sierra “ Donde este mi corazón”.

A dia de hui és el meu llibret preferit, tracta de una xica que està malalta del cor i li tenen que fer un trasplant, al fer-li´l ella està molt dèbil, i apenes ix de s´ha casa, però al estiu coneix a un xic, poc a poc va enamorant-se d´ell, ell li conta que la seua novia havia mort, i s´ha donen que es ella la que porta el cor de la seua primera novia. Personalment em pareix una història d´amor molt bonica i trista a la vegada, però amb un final feliç.

Actualment estudie magisteri infantil a la universitat de València, i tinc que dir que han agut molts mestres que ens han fet llegir diferents llibres relacionats amb temes de l´educació com per exemple, la resiliència, el tracte dels xiquets en la infància, la infància primerenca, psicomotricitat, el dol en la infància, separacions i altres temes més. Gràcies a llegir i documentar-me sobre tots aquests temes he pogut entendre de primera mà alguns dels casos que hem vist a les pràctiques que hem tingut al primer curs de la carrera.

Finalment diré que com a futura mestra, tinc moltíssimes idees relacionades amb la literatura per a portar-les a terme a la meua aula, com per exemple el racó de la lectura on els xiquets tindran a la seua disposició una sèrie de llibres que podran fullejar i llegir tantíssimes vegades com vulguin.

També tindran el racó del teatre on disposaran de disfresses per a que es pugen disfressar i fer diferents representacions teatrals.