El llibre que he triat s'anomena Gat, la seua bruixa i el monstre. L'autora és Kara May i la traductora s'anomena María Puncel. L'editorial del llibre és Bruny. És un llibre recomanat per a primers lectors, a partir de 6 anys. 

Tracta de la bruixa Àgata que promet que tirarà el monstre del llac del poble de Flamant. Però quan Gat descobrix que Àgata només és una bruixa principiant, l'obliga a tornar al col·legi per a traure's el títol de superbruixa, ja que sense ell, mai trobaran l'encantament apropiat per a desfer-se del monstre. 

Quant al tema controvertit, pense que a diferència de la resta de temes triats per la resta dels meus companys, tracta la por i les falses aparences. Amb açò vull dir que, a primera vista podem jutjar la gent, però després, una vegada la coneixem, ens adonem de com són realment. També és el tema de la por, com ja he dit abans, que quan som xicotets ens diuen que les bruixes, el "coco", la foscor, les tempestats, la soledat, les màscares...donen por i són el causant dels nostres temors, però no ens parem a veure moltes vegades que si ho mirem d'una altra forma, són coses bones, com per exemple la tempestat, que encara que faça molt soroll, fa que les plantes puguen créixer i viure; o la foscor, que moltes vegades la necessitem per a pensar i estar tranquils o per a dormir; o el cas del llibre, les bruixes, si no arriba a ser per Àgata, no els haguera salvat del monstre del llac. 

En conclusió, la societat té unes expectatives i donen per fet que quan som xicotets, hem de tindre por d'unes determinades coses o fets, per això inconscientment quan apareix un gos ens diuen que ens apartem que ens va a mossegar, o quan hi ha tempestat i sona un rellamp ens posen cara d'esglai, o quan ens compten un conte i apareix una bruixa ens diuen que és roïna, etc. 

A vegades és bo poder donar un gir de 180 graus i poder comptar contes com este, en el qual eixes coses "malas" són molt bones.

El llibre que he triat es diu: Mamà va posar un ou és un llibre, que tinc a la biblioteca de la meva casa des que era petita, els meus pares m'ho van comprar amb la finalitat de donar resposta a la pregunta universal, que tots els nens/as fem en algun moment de les nostres vides, i aquesta pregunta és Com vénen els xiquets?

Aquest llibre ens narra el tema de la reproducció humana de la forma més científicament divertida que hem vist. En el llibre podem observar il·lustracions molt gràfiques, dels genitals tant masculins com a femenins, fins i tot una de les diapositives explica com, es realitza l'acte sexual. És un llibre prou atrevit al que es refereix tema d'il·lustracions malgrat estar simulant dibuixos infantils. 

Respecte a l'edat recomanada, no hi ha una edat concreta, depèn dels nens, en internet podem trobar crítiques que recomanen el llibre a partir dels 5 anys aproximadament. Però en realitat les il·lustracions són tan boniques que podrien ser aptes per a qualsevol edat, a més si un nen agafa el llibre i li interessa i es fa una sèrie de qüestions immediatament se li farà saber als pares, professors o tutors.

Finalment, el dia que vam exposar els llibres en la tertúlia de classe es plantejava el tema que si seria recomanable tenir aquest tipus de llibres a les escoles infantils depenent de si tenen caràcter religiós o no, arribem a la conclusió que el millor seria, deixar-ho a la biblioteca de l'aula i la mestra observaria si hi ha algun nen que desitja agafar-ho i saber coses relacionades amb el tema, doncs llavors la funció de la mestra seria explicar-li de la forma més senzilla i normal, de què tracta el llibre.

Recomane el llibre a totes les persones, és un llibre molt interessant i tracta d'una forma molt divertida un tema tabú com és la reproducció.

PLA LECTOR

 

Un Pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d’actuacions que pretén afavorir l’interès per la lectura entre els xiquets i les xiquetes. Parteix, a més, de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l’aprenentatge en totes les àrees de l’ensenyament, i també com a font d’entreteniment i plaer. Fomentar la lectura és un dels objectius principals de la comunitat educativa. Les administracions educatives i els professionals de la docència es troben en la necessitat de concretar plans de foment de la lectura adequats a cada realitat escolar, que siguin capaços d’unificar estratègies, optimitzar recursos i sistematitzar accions per a obtenir resultats més satisfactoris.

La tasca de portar a la pràctica una idea i un objectiu compartit per la comunitat educativa en el seu conjunt, perquè a cada aula i a cada assignatura es poden dur a terme activitats diverses, però sens dubte seran més efectives si es produeixen emmarcades dins d’un programa col·lectiu, coordinat i coherent, que impliqui tots els nivells del centre educatiu. Com per eixample un Passaport de lectura que permet a cada alumne dur un registre dels llibres que ha llegit (ja siguin recomanats a l’escola o lliures) i anotar la seua valoració.

INTERTEXTUALITAT

La intertextualitat és la relació que un text (oral o escrit) manté amb altres textos (orals o escrits), ja siguen contemporanis o anteriors; el conjunt de textos amb què es vincula explícita o implícitament un text constituïx un tipus especial de context, que influïx tant en la producció com en la comprensió del discurs. Hi ha tres tipus:

- Cita: La cita és una referència explícita d'un altre text.

- Plagi: Només parlem de plagi quan l'escriptor no fa referència a la seua font original. 

- Al·lusió: si en el text trobem una referència, per vaga que siga, a un altre text, estem davant d'una al·lusió, un altre dels tipus d'intertextualitat més habituals, potser el més freqüent.

CÀNON LITERARI 

El cànon és la vara de mesurar en l'art i en la cultura, el model que s'ha de seguir i en definitiva, tot allò que la tradició sanciona com a exemplar i de qualitat contrastada. En literatura, el cànon és una llista breu però molt selecta del que se solen cridar les obres clàssiques, eixes que es continuen llegint amb interés des de fa segles, encara que en aparença les vegem molt antigues o inclús antiquades. 

Eixa llista seleccionada sol mantindre's sense grans variacions generació rere generació de forma prou sorprenent. Però la raó és simple: eixe conjunt triat gaudix de sòlid prestigi social i es considera un element fonamental de l'educació de la joventut.

Per tant, per a ensenyar literatura és inevitable establir un cànon, un repertori tancat d'obres i autors en què es conjuguen dos factors: el gust estètic i la necessitat pedagògica. En el primer cas, la qual cosa hem de decidir és quines obres són les millors per la seua pura qualitat artística; en el segon, la pregunta clau és quines de totes eixes obres val la pena mostrar i estudiar en l'escola? No tant perquè apareguen en el programa oficial, sinó perquè són referents ineludibles de la cultura pròpia i universal i poden ser estimulants per a contagiar el gust per la lectura literària al més pintat.

LITERATURA DE TRADUCCIÓ ORAL

La literatura oral sempre va tindre un caràcter popular, sorgida del poble i per al poble, s'erigia sobre una base festiva i folklòrica. En ella la improvisació i el cant eren essencials; de vegades va ser utilitzada amb fins pedagògics, d'ací que molts refranys i balades exerciren esta funció en la societat. 

 

La literatura oral es construïx a partir d'uns sòlids referents socioculturals i literaris. Entre els primers podem identificar diversos elements, que exercixen una important labor perquè podem comprendre l'estructura que regix a les diferents manifestacions orals

Dins de l'entorn sociocultural hem de prestar especial atenció als següents: 

 

- Autor. 

 

- Tradició. 

 

- Oient. 

 

- Memòria excepcional. 

L'autor de la literatura oral vol expressar la consciència del poble. Per a això, tria temes que estan relacionats amb l'entorn de la societat del moment: diferències entre famílies, burles sobre algun conegut, la figura del cap o patrono... Per a aconseguir-ho es val d'un ritme i una mètrica determinats per la mateixa tradició. 

D'altra banda, l'oient no pot ser considerat com un mer espectador, ja que gràcies a la seua memòria excepcional transmet esta tradició de generació en generació.

GÈNERE LÍRIC

Forma poètica que expressa els sentiments, imaginacions i pensaments de l'autor; és la manifestació del seu món intern i, per tant, el gènere poètic més subjectiu i personal. El poeta s'inspira sovint en l'emoció que han provocat en la seua ànima objectes i fets externs, i també pot interpretar sentiments col·lectius.

Els seus orígens són grecs: es tractava d'aquella poesia que no estava destinada a ser llegida, sinó a ser recitada davant d'un públic per un individu o per un cor, acompanyat d'algun instrument de música, principalment de la lira. Segons la mitologia grega, Apol·lo, déu de les arts, de la bellesa i de l'endevinació, tocava belles cançons en este instrument, expressant un món subjectiu ple d'emocions.

La lírica pot estar escrita en vers, és a dir, en frase subjecta a ritme o melodia, o en prosa poètica. Un aspecte important de la lírica és l'expressió de sentiments a través de figures literàries o retòriques. La funció poètica del llenguatge -predomini de la forma del missatge- queda així en evidència quan predominen en un text estes figures. 

Segons la seua forma, els poemes lírics es poden dividir en : 

- Populars: Solen ser d'autor anònim i es transmeten oralment de generació en generació. La poesia popular està representada fonamentalment pel Romancer i les nadales. o 

- Culte : Tenen un públic reduït, són poemes molt treballats i de perfecta elaboració.

LITERATURA I FET LITERARI

 

L'origen semàntic de la paraula literatura prové del llatí litterae, que significa: lletra o escrit.

Per ella podem descriure que és el conjunt d'escrits d'una època, regió, o moviment, que els diferència i independitza d'altres corrents. Donant-li un caràcter individual i original; resultant al seu torn atractiu, ja que representa la realitat o expectatives d'una realitat en la qual es troba immersa el corrent literari. 

La literatura representa també un dels actes més peculiars de la comunicació humana. Literatura és l'art bell d'expressar-se oralment com en forma escrita, la Literatura és una paraula polisèmica, polivalent, polifuncional.

També ens referim dins del concepte de Literatura al conjunt de produccions literàries d'una nació, d'una època o d'un gènere i al conjunt d'obres que versen sobre un art o una ciència. 

Per a definir el concepte de Literatura, devem de partir de la base i significat.

Important és subratllar que dins de la literatura hi ha un concepte fonamental que serveix per a poder dur a terme una classificació de les distintes obres. Ens estem referint al terme de gènere literari que s'utilitza per a descriure els diversos tipus En concret podem subratllar que hi ha bàsicament tres gèneres literaris. Els gèneres literaris són tècniques expositives singulars, lligades a certes lleis de forma i contingut de caràcter històric o no, a les que se sotmeten les obres literàries. La primera classificació dels gèneres literaris pertany a Aristòtil, qui els va reduir a tres: Èpica, Lírica i Dramàtica.

S'han publicat una infinitat d'obres al llarg de la història, en esta llista destaquem algunes de les obres més importants de la literatura valencià-catalana. 10 de desembre de 2015:

1. Poesies, d'Ausiàs March En els poemes, l'autor expressa la meditació personal d'un home que apareix desproveït de tota ficció, en ells parla sobretot allò que li obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, el dolor i la mort, el pecat i la virtut.

2. Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell Es tracta d'una novel·la cavalleresca que va ser publicada en ple Segle d'Or valencià, l'any 1490. És un dels llibres més importants de la literatura universal i obra cima de la literatura valencià-catalana.

3. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda Esta novel·la narra a la perfecció l'època de la postguerra, és una crònica fidel de la Barcelona de la postguerra i de com va marcar este període històric als seus habitants. Va ser publicada per primera vegada l'any 1962 i ha sigut traduïda a més de quaranta idiomes. Ha sigut també portada a la gran pantalla i als escenaris. 

4. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda És una novel·la coral on un conjunt de personatges compten la Barcelona de la Guerra Civil Espanyola. Narra la història de tres generacions d'una mateixa família, els Valldaura. La varietat de protagonistes va fer que l'autora canviara el seu estil, ja que en la majoria de les seues novel·les té un únic protagonista. L'obra va ser escrita durant la maduresa de l'escriptora, l'any 1974

5. Llibre de meravelles, de Ramon Llull Esta obra és una espècie d'enciclopèdia amb una clara intenció doctrinal, no obstant això l'obra està enfocada d'una manera atractiva: una trama narrativa que té com a centre el pelegrinatge espiritual i científic de Félix, un jove que erra pel món admirant l'obra de Déu i sorprenent-se del pecat i de la ingratitud de la gent.

6. La pell de brau, de Salvador Espriu L'obra és un poema que el seu autor públic l'any 1960. Es tracta d'una al·legoria crítica amb l'Espanya de la postguerra i la seua intransigència amb els diferents pobles de la península ibèrica.

GÈNERES AUDIOVISUALS

Fan referència a diverses classificacions agrupades en funció de les característiques del contingut del vídeo, de la finalitat amb què és produït, del seu tractament i maneres de difusió. Per eixample quan parlem del cinema de ficció ens podem referir als gèneres de ciència, comèdia, ficció, etc. Actualment internet està creant els seus propis i específics generes com, videoblog o videopresentacions.

ÀLBUM IL·LUSTRAT 
 

Es un gènere de la lectura infantil i juvenil que interrelaciona paraules i imatges. En ell destaca la funció estètica i exigeix al lector una lectura complexa que vincula els dos codis a traves de la imaginació i interpretació, ja que suposen múltiples formes de lectura. Aquest gènere ha creat nous formats de lectura i no adopta les classificacions per edats usuals, pot dirigir-se a lectors de totes les edats. En el àlbum il·lustrat destaca la creativitat i diversitat, ja que les imatges a banda de decorar també enriqueixen oferint un tipus de lectura diferent.

GÈNERE ASSAGÍSTIC

L'assaig és un gènere literari que es caracteritza principalment per la proposta i la defensa d'un punt de vista personal i subjectiu sobre un tòpic determinat que pot referir-se als següents àmbits: polític, filosòfic, religiós, esportiu, històric, social, cultural, sense emparar-se en marc teòric algun, sinó en la pròpia voluntat de voler comunicar o expressar la pròpia opinió.L'assaig és un gènere literari que es caracteritza per permetre desenvolupar un tema determinat d'una manera lliure i personal. Comunament, les persones escriuen assajos per manifestar alguna opinió o idea, i sense haver de preocupar-se de cenyir-se a una estructura rígida de redacció o documentar-ho exhaustivament.

 

Definició en el diccionari de la RAE: El concepte donat s'assembla al del Diccionari de la Real Acadèmia, on es defineix al terme com un "escrit en el qual un autor desenvolupa les seves idees sense necessitat de mostrar l'aparell erudit". Per un altra banda podem agrupar el gènere assagístic en tres grans grups: el primer "L'assaig pur", el segon "L'assaig poètic-descriptiu", i el tercer i per tant l´ últim "L'assaig crític-erudit". En analitzar-ho, no obstant això, observem que en aquestes tres grans classificacions inclouen tots els escrits en prosa excepte aquells decididament ficticis que a les hores tindríem que traure lo de la classificació.

L'EDUCACIÓ LITERÀRIA

Per a definir aquest concepte dividirem en dues paraules per una banda (educació en i per a la lectura literària) direm que és la preparació per saber participar amb efectivitat en el procés de recepció i d'actualització interpretativa del discurs literari, tenint en compte que: primerament la literatura és un conjunt de produccions artístiques que es defineixen per convencionalismes estètic-culturals i que, en ocasions és un reflex de l'esdevenir del grup cultural; en segon cas direm que les produccions literàries també es defineixen per la presència acumulada de determinats (encara que no sempre exclusius ni específics) usos i recursos d'expressió propis del sistema lingüístic i per la seva organització segons estructures de gèneres; i per últim el procés de percepció del significat d'un text literari no és una activitat espontània, ni el significat és el resultat automàtic d'una lectura de caire denotativa. L'estudi de la literatura no és l'aprenentatge d'una successió de moviments, de dates, autors i obres, ni la simple enumeració d'influències i de «trets d'estil». 

Als alumnes aquests continguts els resulten abstraccions poc evidents i escassament assequibles, perquè els perceben com a continguts que els són poc significatius i de difícil comprensió quan apareixen enunciats en un manual, davant aquests continguts/informacions gairebé es veuen obligats a realitzar un acte de fe per aprendre en abstracte el peculiar succedani de la literatura que se'ls ofereix. Aquest succedani sol estar elaborat amb retast històrics, biogràfics i caracteritzacions d'escoles, èpoques i gèneres, amanits amb opinions crítiques, i tot junt ho perceben com molt aliè a les seves capacitats i interessos. L'educació literària consisteix en l'ensenyament i l'aprenentatge dels coneixements i els habilitats que necessita un lector. Per a això treballarem amb textos literaris, poètics que tenen sentit en la mesura que creu lectors i faciliti en l'alumnat l'emoció de la literatura i per endinsar-los en un món que després recorreran de manera autònoma. 

Procurarem fomentar el plaure de la lectura. La realització de Tallers literaris és una metodologia de treball que està proporcionant excel·lents resultats. Com per eixample una, Lectura guiada i autònoma de textos literaris populars (endevinalles, refranys), Lectura autònoma de textos literaris populars (refranys, rondalles), Lectura guiada de textos literaris (relats, biografies), tant en suport escrit com a visual, Lectura d'adaptacions d'obres teatrals, lectura guiada de novel·les d'aventures o misteri, Lectura guiada de ciència ficció, Introducció als gèneres literaris, Coneixement dels gèneres literaris, elements estructurals bàsics i recursos el nen ja sap llegir molt abans d'aprendre a descodificar el signe alfabètic. Pansa per tres processos essencials i complementaris, tant per al desenvolupament de la sensibilitat emotiva com pel de les sensibilitat estètica. Es tracta dels processos: primer de tot Identificació: Individualització del signe de la resta d'estímuls visuals. Segon recognició: Projecció de l'experiència significativa, tercer la imaginació: Combinació que permet concatenar factors de la realitat amb productes de la fantasia, i obté noves resultants simbòlicament significatives.

La funció lectora consisteix en "l'adquisició gratificant d'aquestes 3 funcions intel·ligents". Funcions que el llibre possibilita i desenvolupa. El noi que ha après a gaudir d'ella apreciarà el valor de la paraula escrita, tindrà la possibilitat de desplegar les seves ales i volar al costat de la imaginació de l'autor del seu objecte de delit, desenvolupant així la seva pròpia imaginació. Cada obra li proporcionarà un univers de noves imatges, enriquirà el seu vocabulari, contribuirà a formar-ho social i culturalment, a reafirmar els seus valors, a confrontar el seu propi sentir amb el dels personatges i a -el que a la meva manera de veure és molt més important la seva sensibilitat en enfrontar-ho amb les emocions dels protagonistes dels seus contes.

El llibre que he triat és: Basti el dragón cobardica. A banda d’aquest llibre dins de la seva col·lecció, també ha escrit altres llibres: Basti, i la màquina del temps i Basti i el secret de l´esfera d´or. 

Aquest llibre va dedicat als seus fills Carmen i Fran, perquè no deixen de somiar mai. He triat este llibre perquè em va agradar el seu contingut i la forma en què ho narra, Francisco és pare de dos fills i quan va publicar el llibre va anar a presentar-ho a l'escola on van els seus fills a València, per a compartir les aventures de Basti, amb tot l'alumnat de l'escola “Salgui”, entre altres escoles, on fa que els xiquets s'involucren en les aventures de Basti. Té 725 exemplars venuts a tota Espanya, on és un somni per a ell, que mai falten les paraules d'agraïment a totes les persones.

Basti és un grosset simpàtic i bondadós dragó, que cada dia somia de ser l'heroi de les històries que s'inventa. Li agrada desdejunar tots els dies caqui amb cereals i iogurt. Treballa de taquiller en un vell cine molt antic i com cada dia hi ha una pel·lícula diferent, ell s'imagina que és el protagonista de cada film. 

Elegant sempre en la seua vella gavardina grisa que la va comprar fa més de deu anys acudeix cada dia al seu lloc de treball, on ocorren totes les seues aventures. Però l'única cosa que li preocupa a Basti, només uns pocs ho coneixen i és que, té por de que un dia no puga tirar foc per la boca com qualsevol dragó. 

És un llibre per a primers lectors, Infantil, ja que té la lletra gran i dibuixos per a que els més menuts puguen pintar-los. La lectura es pot realitzar individualment o amb l’ajuda dels pares o tutors. 

Crec que el llibre aporta valors perquè les seues descripcions deliciosament detallades et fan sentir molt dins de la història, en la que et pots veure reflectit i posar-te en la pell de l´altre, com és en este cas que al comptar les diferents històries que s'imagina Basti, els xiquets es poden identificar amb algun personatge narrat en la pel·lícula.

L'activitat complementària que presentaré s'anomena, L´experiència de l'escola, Viva El Roure. Organitzada el dia 20 d´octubre per Dolo Molina, i l'objectiu d'aquesta activitat està basada en una escola lliure i una societat diferent.

Consistia en una xarrada, on una professora de l'escola, Begoña, ens comptava mitjançant fotos com treballen allí, que coses feien i el més important com els xiquets aprenien. El Roure és una escola viva, des del 2001, on acompanyen un creixement integral amb respecte per l´essència de cada xiquet i adolescent, (no tots són igual ni aprenen de la mateixa manera). Està situada a Sant Joan de Mediona, (Alt Penedès. Barcelona) i va des dels 3 anys fins als 14 anys.

En el Roure, l’activitat autònoma i espontània és la natural i necessària durant tota la infància. És a través d’aquesta activitat quan el nen busca i troba allò necessari per al seu benestar. Al llarg de tota la seua infància, el joc és l´activitat principal; és la via de l’experimentació imprescindible per a l’aprenentatge; és a dir, per a la comprensió de si mateix en el món que l’envolta.

Respecte a l’aprenentatge, comentava que no és un procés lineal, progressiu, rítmic i endreçat; tampoc no ha d’estar lligat contínuament a la consciència; està més lligat al benestar vital i, conseqüentment, a l’ambient, a la qualitat de la vivència i a la comunicació. En la pràctica (llegir, escriure, parlar, moure’s, relacionar-se, crear...) significa que tot l’organisme està actiu. Un aprenentatge que els xiquets duen a terme de forma autònoma, en companyia dels docents i amb la implicació de les famílies. Els xiquets i xiquetes decideixen espontàniament què volen fer en cada moment. A més, es fan proposades voluntàries per a cada dia; poden ser iniciativa dels adults o dels propis xiquets i xiquetes.

 

En l´etapa del 3-6 anys: 

L’aprenentatge en aquestes edats, es produeix fent experimentar tots els sentits corporals amb el medi i això porta a manipular materials i objectes concrets. Els xiquets més petits exploren constantment d’una manera global i enormement eficaç.

De 7- 11 anys:

A partir dels 7 anys comença una etapa en la qual els xiquets ja comencen a estar preparats per a iniciar el camí d’un aprenentatge. Es comença a fer conscient el desig d’aprendre. Es van interessant més pels coneixements relacionats amb el món adult i va creixent la capacitat i l’interès per les activitats en grup. L’activitat autònoma continua sent fonamental i es desenvolupa en els diferents espais disponibles: la biblioteca, la sala de música i moviment, el taller de plàstica, el taller de natura i l’espai exterior.

Etapa dels 12- 14 anys:

Aquesta última etapa, és la del creixement que es caracteritza per la transformació constant, que arriba a les diferents dimensions dels nens i de les nenes: l'emocional, la biològica, la social, l’intel·lectual i l’espiritual.

Una escola lliure és: Llibertat, respecte, confiança en el xiquet i en les seues capacitats d'aprenentatge, no castics, acompanyament emocional i aprenentatge vivencial.

Per acabar, hem de saber que és el que necessita el xiquet. Nosaltres com a adults siguem capaços d'observar què li falta a eixe xiquet per a desenrotllar tot el seu potencial, i saber en quines coses destaca més. L'educació consisteix en l'ensenyança i l'aprenentatge dels coneixements i els habilitats que necessita un lector.
Un dels pilars de l'educació lliure o viva, és també que el xiquet aprenga a través del que ell necessita o desitja.

El dijous 20 d’octubre de 2016 vaig assistir a una activitat complementària anomenada L’experiència de l’escola Viva El Roure. La xarrada va tindre lloc en la classe PB-04 a les 11:30 del matí.

La persona que va donar la xarrada va ser Begoña, la qual pertany a l’escola de la qual parlaren.

Al principi, va posar unes fotografies de l’escola mentres explicava la principal característica que tenia l’escola i el principal motiu pel qual existia la dita escola. Esta era la d’atendre les necessitats més profundes dels xiquets.

Begoña va comentar que són conscients que a l’hora de parlar amb ells i estar amb ells poden ficar la pata.

Busquen un desenrotllament del seu potencial intern, i per això han de tindre una llibertat perquè puguen autoregular-se correctament: riure, plorar…

Quan els xiquets no tenen llibertat, com és de normal en el col·legis, es dóna una tensió sobre una altra tensió i hi ha una rigidesa en el seu cos i per això es va perdent tota eixa curiositat que caracteritza tant els infants.

En l’escola hi ha xiquets d’entre 3 a 14 anys, on cada u és un món i per tant, no és gens fàcil educar-los d’esta manera, però sí molt gratificant. 

Quant a la relació amb esta assignatura, l'aprenentatge d'esta escola no és un procés lineal, progressiu, rítmic i rectilini; tampoc esta lligat contínuament a la consciència; es troba més pròxim al benestar vital i, conseqüentment, a l'ambient, a la qualitat de les vivències i a la comunicació, és a dir, és una escola innovadora en la qual aprenen a través de la naturalesa, però una de les coses més importants i principals que han d'aprendre els xiquets i xiquetes és comunicar-se i expressar tot allò que senten, ja siga pensaments, sentiments...

Finalment, va passar a una ronda de preguntes on Begoña no va tindre cap inconvenient a contestar-les.

Com a conclusió, dir que m'agrada la idea d'innovar en l'educació, de ser conscients que cada alumne és diferent i cada un aprèn de manera diferent.