LA LITERATURA INFANTIL ESPANYOLA
Els llibres per a xiquets inunden hui en dia les llibreries de tot el món. N'hi ha de tots els gèneres, en diversos formats, amb sons i fins amb olors. Però esta oferta és un fenomen molt recent en termes d'història de la literatura. En l'Edat Mitjana i el Renaixement, l'accés als llibres era molt limitat, i aquells que podien arribar als xiquets més afortunats tenen poc a veure amb el que hui entenem per llibre infantil. Es tractaven d'abecedaris, sil·labaris, catons (estos contenien frases completes) i bestiaris. Lluny de relatar històries d'aventures, incloïen lliçons morals que reflectien les creences religioses de l'època.
Arribat el segle XVII, el panorama comença a canviar i són cada vegada més les obres que versen sobre fantasia, sent un fidel reflectisc dels mites, llegendes i contes, propis de la transmissió oral, que ha anat recopilant el saber de la cultura popular per mitjà de la narració d'estes, per part de les velles generacions a les generacions infantils. A més d'escriure estes obres o contes, on destaquen autors com Charles Perrault o Madame Leprince de Beaumont, destaca la figura del faulista, com Félix María de Samaniego o Tomás d'Iriarte. En esta època, a més, ocorren dos esdeveniments transcendents per a la que hui es coneix com a Literatura Infantil, la publicació, d'una banda, Dels viatges de Gulliver-Jonathan Swift- i, d'un altre, de Robinson Crusoe -Daniel Defoe-, clars exemples del que encara hui, són dos temes que reunix la LIJ: els relats d'aventures i l'endinsar-se en mons imaginats, inexplorats i diferents.
Amb l'arribada i popularització de la impremta, van ser editant-se històries per a xiquets fins llavors difoses per mitjà de la tradició oral. Junt amb la traducció de les Faules d'Esopo, va aconseguir gran popularitat a Espanya el Fabulari de Sebastián Mey (1613) , en el que va reunir 57 faules i contes que conclouen amb una lliçó moral. Menció a banda mereixen Charles Perrault i els seus Contes d'antany (1697) . Entre les llegendes cèltiques i els relats populars francesos i italians que va recopilar, trobem clàssics com “La Cenicienta”, “El Gato con botas”, “Caperucita Roja” y “Pulgarcito” Conforme van aparéixer novel·les lleugeres d'aventures, l'atenció per la lectura infantil va ser en augment.
Dos exemples clàssics són Robinson Crusoe (1719) i Els viatges de Gulliver (1726) , ambdós escrites per a adults però recomanades amb el pas del temps també per a xiquets.
Superada la faceta exclusivament didàctica dels llibres infantils, va ser prenent forma la idea que el xiquet no és un adult en miniatura, sinó que té una concepció diferent del món i la lectura, a la que calia adaptar-se.
Una vegada arribat el segle XIX amb el moviment romàntic, dalt el segle d'or de la literatura infantil. A principis el dit segle, el corrent del romanticisme va propiciar l'auge de la fantasia. D'esta època daten dos icones de la literatura infantil, de gran talent literari. D'una banda, els germans Jacob i Wilhelm Grimm que, des de “Blancanieves” fins a "La Bella Durmiente”, van popularitzar molts dels personatges més famosos hui en dia gràcies als seus Contes per a la infància i la llar (1812-1815) . I no va ser menys l'aportació de Hans Christian Andersen, Contes per a xiquets (1835) , caracteritzada per la seua sensibilitat a l'hora d'esculpir a personatges tan dispars com “La sireneta” i "El Patito Feo.
L'editorial Saturní Carreró, creada en 1876, va ser la que va divulgar les millors peces de literatura infantil a Espanya gràcies als denominats "Cuentos de Calleja", que comptaven amb la col·laboració dels millors il·lustradors de l'època. Si diversos escriptors huitcentistes com Oscar Wilde, Mark Twain, Rudyard Kipling, Robert Louis Stevenson, Jules Verne i E.T.A. Hoffmann ja van coquetejar amb el gènere, seria en el segle XX quan la literatura infantil adquiriria la seua completa autonomia i maduresa. La psicologia i els interessos del xiquet serien tinguts en compte per a traçar personatges i trames molt més elaborades, que evolucionen al llarg de la història."
La llista de clàssics infantils no tindria fi, i podria estar encapçalada per llibres tan coneguts com "Peter Pan", "Mary Poppins", "El principito", "Les crónicas de Narnia, "Charlie y la fábrica de chocolate" i "La història interminable". Aventures totes elles a anys llum de les faules del segle XVII, però que potser no haurien nascut de no ser per aquelles.
Quatre obres significants:
"Cuentos de Calleja", Saturní Carreró (1876)
" Los viajes de Gulliver" Jonathan Swift (1726)
“Contes per a xiquets”, Hans Christian Andersen, (1835)
Charles Perrault i els seus Contes d'antany (1697) .
La Literatura infantil actual:
El segle XX: Ple floriment de la literatura infantil. La literatura infantil va aconseguir el seu ple desenrotllament en el segle XX. A partir de llavors, cada vegada més escriptors han tingut en compte els gustos i les necessitats dels xiquets i han escrit específicament per a ells. En general, la literatura infantil ha evolucionat des de les obres de contingut moral o educatiu dels primers temps a obres de simple entreteniment o diversió. A més, en el segle XX s'ha ampliat de manera significativa la naturalesa i el tipus dels personatges de les històries, que ja no estan protagonitzades només per xiquets o animals que parlen, sinó també, per sers fabulosos, com els herois dels còmics, per criatures fantàstiques i inclús per joguets i nines.
Molts d'eixos personatges s'han fet enormement populars a través del cine o de la televisió, com és el cas de “Pippi Calzaslargas” (1945) també conegut com “Pippa Mediaslarga”s, de l'escriptora sueca Astrid Lindgren, o “Peter Pan” (1904) , creat per l'escriptor James Barrie. Alguns dels llibres infantils més importants i populars entre els xiquets són “El vent en els salzes” (1908) , de Kenneth Grahame; Winnie de Puh (1926) , de A. A. Milne; Mary Poppins (1935) , de Pamela Travers, o” El Principito” (1943) , de l'escriptor francés Antoine de Saint-Exupéry. També alguns personatges de còmics s'han fet famosos en tot el món, com Tintín, Astérix, Batman o Mafalda. Es destaca, de forma més recent, el cas de l'escriptora britànica J. K. Rowling, els llibres del qual, protagonitzats per un aprenent de mag cridat Harry Potter, s'han convertit en tot un fenomen de masses en els primers anys del segle XXI.
La literatura infantil ha de ser inculcada als més xicotets com més prompte millor, ja que els xiquets són font de saviesa i necessiten estar en continu aprenentatge. Una forma útil i per a començar ha de ser des de l'aula. I per a això és necessari utilitzar una sèrie de recursos o metodologies que facilitaren la seua pròpia motivació. Hi ha diverses formes d'inculcar la literatura infantil en l'aula; com fer una biblioteca en la pròpia aula, amb tot tipus de gèneres, d'esta manera els xiquets i xiquetes comprovaran la quantitat de varietat que es troba en només una biblioteca. També es podria organitzar una lectura en veu alta o una xicoteta obra de teatre, d'esta manera es canviarà l'enfocament del llibre i es convertirà en una emoció compartida. És de màxima importància que a lectura no siga vista com una obligació, ja que té que veure's com un hàbit per a ells. Per tant és facilitador inculcar-ho des de més xicotets.
