LA LITERATURA INFANTIL EN VALENCIÀ I CATALÀ

 

S'entén per literatura infantil la literatura dirigida cap al lector infantil, més el conjunt de textos literaris que la societat ha considerat aptes per als més menuts igual que tots els textos adoptats pels lectors més jóvens com propis, però que en origen es van escriure pensant en lectors adults, per exemple: Els viatges de Gulliver, L'illa del tresor, El llibre de la selva o Argenter i jo . Podríem definir llavors la literatura infantil com aquella que també lligen xiquets i jóvens.

La literatura infantil és un art que recrea continguts humans profunds i essencials; emocions i afectes primigenis; capacitats i talents que comprenen percepcions, sentiments, memòria, fantasia i l'exploració de mons ignots.

 

El panorama de Literatura Infantil i Juvenil en català des dels anys noranta i en la dècada inicial del segle XXI presenta unes característiques similars al de les edicions en castellà: producció abundant, una àmplia nòmina d’autors entre els quals hi han molts noms amb llarga trajectòria i algunes noves veus, diversitat de gèneres a excepció del teatre, que manté una presència testimonial, i una oferta extensa i plural que es nodreix amb l’aparició constant de noves col·leccions per a totes les edats i, tot plegat, amb un bon nivell mitjà de qualitat. Malgrat que es va incorporar tardanament al mercat, ja que fins als anys seixanta no es va poder editar en llengua catalana, amb el pas dels anys la LIJ catalana s’ha consolidat i professionalitzat i, com opina el crític Josep M. Aloy, en un balanç fet el 2007 amb motiu dels vint anys d’existència del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), la nostra literatura resisteix qualsevol comparació amb la que es publica en altres països. El panorama és, doncs, normal i normalitzat.

 

La Literatura Infantil i Juvenil catalana s’hi inicia amb força i dinamisme gràcies a un grup d’editorials nombrosos i potents, (L'Eclèctica, La col·lecció de narrativa més emblemàtica de Bromera, que combina l’obra d’escriptors valencians i catalans amb acurades traduccions dels grans narradors actuals d’arreu del món o també Bromera Portàtil, una col·lecció atractiva que ofereix els best-sellers de Bromera en format butxaca. Un recull amb gran varietat de títols i gèneres per a tots els públics de la mà dels autors més destacats del panorama literari actual), i a autors i il·lustradors que, alguns des dels inicis de la recuperació i altres més recentment, han estat capaços d’atreure les diferents generacions dels lectors. Es pot concloure que l’edició de llibres infantils en català és abundant en títols, variada en gèneres i temàtiques. 

Cal fer esment especialment de les editorials valencianes que es mantenen a còpia de tenacitat i d’imaginació en un medi lingüístic menys favorable. S’esforcen per ampliar amb noves col·leccions i, amb la irrupció de llibres de cuidadós disseny i edició, fan possible que la Literatura Infantil i Juvenil en valencià tinga, cada vegada més, projecció fora del País Valencià.

Alguns escriptors van escriure obres que difícilment es podrien incloure, per les seves característiques, dins dels paràmetres esmentats. Però, a més, de l'any 1892 al 1931, podríem trobar subgèneres literaris que ni tan sols hem insinuat i autors que s'escapen a la classificació dins de les tendències dominants en cada moment, al menys pel que fa a una part considerable de la seva obra. 

Entrem, doncs, en la història de la literatura infantil i juvenil catalana. La força i la vitalitat de la Literatura Infantil i Juvenil en català es demostren també en altres camps, més enllà de l’edició. Una de les evidències de la seva normalitat és l’augment, en els últims anys, de les obres d’investigació sobre la LIJ, atribuïble a l’estatus universitari d’aquesta matèria. Des de diferents universitats s’ha impulsat l’estudi i anàlisi de la Literatura Infantil i Juvenil, amb uns resultats excel·lents, com ara els treballs generats per la Xarxa Temàtica de LIJ catalana (1999-2006), formada per investigadors de les universitats de l’àrea catalana, que s’han materialitzat en dos publicacions: La literatura infantil i juvenil catalana, Un segle de canvis (2002), un repàs al desenvolupament d’aquesta matèria des de distintes facetes, i El patrimoni de la imaginació: Llibres d’ahir per a lectors d’avui (2005), una anàlisi dels títols més rellevants dins la història de la Literatura Infantil i Juvenil catalana.

Així mateix, aquests anys s’han celebrat quatre congressos de la LIJ catalana, a la Seu d’Urgell (1997), Vilafranca del Penedès (2001), València (2004) i Mollerussa (2009), que han propiciat un espai per a la trobada i el debat dels especialistes i també la publicació de les actes. El potencial de l’entorn digital ha afavorit l’augment de presència de la Literatura Infantil i Juvenil: a més de les possibilitats d’informar-se en línia a través de catàlegs, obres de referència, butlletins d’editorials, revistes digitals, etc., hi ha un gran nombre de blocs sobre els temes i gèneres per als qui volen parlar, discutir i criticar el que es publica i a qui ho publica. 

El panorama és satisfactori, però ens agradaria, en aquest nou segle, millorar els resultats en alguns aspectes: aconseguir més projecció internacional dels nostres autors i il·lustradors; augmentar les traduccions de cultures i llengües no anglosaxones; reeditar els “nostres” clàssics per garantir que els xiquets de llengua catalana coneguen i gaudeixen determinats títols en aquests moments descatalogats i, evidentment, assolir més reconeixement i tenir menys dependència de l’escola. Són grans desitjos per a la nostra LIJ, que desitgem també per a totes les Literatura Infantil i Juvenil.