LA TRADICIÓ ORAL 

La literatura infantil s'inicia a Europa al segle XVIII arran de la curiositat de la comunitat dels més infants amb la intenció d'ensenyar-los formalment, gràcies a la concepció que es tenia des de xiquets. A causa de la influència d'alguns pedagogs com Rousseau.

En aquest segle va influir dos llibres molt famosos com són “Robinson Crusoe” i els “viatges de Gulliver”.

 

Una breu introducció sobri: Robinson Crusoe va ser una de les obres més famoses del cèlebre escriptor anglès Daniel Defoe publicada en 1917 i considerada la primera novel·la Anglesa. Es tracta d'una autobiografia fictícia del protagonista, un nàufrag anglès que passa 28 anys en una remota illa deserta.

 

Dades rellevants sobre el llibre dels viatges de gulliver, El text és presentat com una narració en primera persona pel suposat autor, i el nom «Gulliver» no apareix en el llibre més que en el títol. 

Però va ser al segle XIX com els germans Grimm,v Andersen amb la famosa obra “la sirenita” o el “ aneguet lleig.

 

En aquest segle es fomenta molt el concepte de fantasia. L'autor segueix amb la tradició del conte meravellós que sempre amagava un simbolisme moralitzador amb el clar exemple que tenim del conte “ el príncep feliç”.

 

Al segle XX va ser per l'interès dels nens, i això es vora reflectit en els mitjans de comunicació. Com per eixample al cinema, a la televisió.

 

La literatura infantil pansa a dividir-se en subgèneres i els seus personatges són molt característicament molt complexos. Obres com “ Peter Pan” de James M.Barrie o ”Winnie de Pooh”.

 

Cal dir que a Barcelona, durant la renaixença aparegueren les primeres manifestacions de la literatura infantil a traves de les adaptacions de les faules clàssiques, de rondalles populars o obres de alguns autors importants de l’època com per eixample Frances Pelagi y Briz.

Hi ha que dir que de tota manera la producció era molt mes pobra i els infants la majoria de vegades solament llegien obres escrites en castellà ja que pensaven que tenia molt mes de prestigi. Aquesta situació canvia radicalment amb la entrada del Modernisme i amb el Noucentisme.

 

El primer llibres escrits en català van ser per la Mancomunitat i després la Generalitat i la escola protectora de ensenyament del català on publicaren els primers llibres escrits en català per a les escoles.

 

Respecte a l’antigueta i orígens dels contes de tradició oral, Aurelio M. Espinosa va ensenyar:

Es defineix a la tradició oral com totes aquelles expressions culturals que es transmeten de generació en generació i que tenen el propòsit de difondre coneixements i experiències a les noves generacions. Forma part del patrimoni immaterial d'una comunitat i es pot manifestar a través de diferents formes parlades, com per exemple cants populars, contes, mites, llegendes, poesia, etcètera. Depenent del context aquests relats poden ser antropomòrfics, escatològics, teogònics.

 

Molts dels contes que trobem a la tradició oral a Espanya han vingut de L’índia per mitjan dels àrabs directament tramesos per la tradició oral.

 

Algunes diferencies entre el conte de tradició oral i el conte literari com el seu caràcter anònim mentre que en el altre si que es sap l´autor de l´obra. I l´oral te un caràcter anònim.

 

Per últim respecte a la tradició caldria remarcar el terme de folclore (Conjunt de tradicions, llegendes, creences, costums, proverbis, etc., populars i mantinguts per la tradició)

en la literatura on podem distingir els tres termes mes importants com son la poesia, prosa i teatre en ells el autor Arturo Medina a trobat arrels al folclòriques per a tots.