PART  1. (MARIA VAZQUEZ) 

Presentarem de manera resumida el centre en el que anem a treballar. El cicle que hem agafat a sigut el segon d'Educació Infantil comprèn tres cursos, des dels 3 fins als 6 anys d'edat. El nostre centre compta amb sis aules, dos per a cada un dels cursos. El centre d'Educació Infantil es diu “els nanos”, La nostra concepció psicopedagògic està basada en el constructivisme, és a dir, el xiquets tenen un paper actiu en interacció amb el medi físic i social, en la construcció del contingut del pensament i del desenvolupa ment evolutiu. Sabem que un bon projecte educatiu és el que està basat en el joc, buscant el desenvolupa ment harmònic, físic, social i mental del xiquet, afavorint l'expressió en el llenguatge i capacitat d'observació i reflexió i propiciant la integració del mateix en el grup,amb criteris de comunicació, colaboració y responsibilitat. 

Objectius del Pla de foment de la lectura del centre docent:

L’Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres de la Comunitat Valenciana marca els objectius generals que s’han de promoure: 

• Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector.
• Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum.
• Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudir.
• Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura.
• Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.
• Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la informació.
• Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-les als objectius i actuacions recollits en el pla.
• Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura.
• Contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l’alumnat.

La selecció d’obres literàries que llegirà l’alumnat seran els tres porquets, les paraules màgiques, la campaneta, Festes de nadal,la pell del cocodril, En tabalet i el vestit nou de l´emperador em elegit algunes obres clàssiques no molt famoses per a que els xiquets les llisquen i les aprenguen.

Les activitats que faran seran: activitats de comprensió lectora com per exemple que els xiquets sigán capaços de contar els contes i de representar-los.

L’avaluació:

Instruments per a la detecció de les pràctiques lectores de l'alumnat. Instruments per a la detecció de la situació de la infraestructura bibliotecària del centre. La informació dels resultats de l'última prova de diagnòstic i les mesures adoptades. Hi han participat en la concreció: o Els membres integrants de l'Equip de Biblioteca o Els diferents departaments didàctics, a través dels seus corresponents programacions.

 

PART 2. (MARIA ESTEBAN)
 

La biblioteca tindrà un paper important en aquest centre, ja que veiem convenient el seu ús pràcticament diari, per a això comptarem amb l'ajuda dels docents, i de la realització de les activitats dinàmiques que s'han planificat i es duen a terme durant tot l'any. Està localitzada en la planta principal, amb tal de facilitar l'ús fins als més xicotets, i que puguen trobar-la ells mateixos.

Les característiques principals de la biblioteca són:

Tenim sempre un equip encarregat, del funcionament de la biblioteca, ja tenim els llibres registrats i classificats seguint els normes internacionals de catalogació bibliogràfica.

Cada setmana es recomanarà una sèrie de llibres pel departament de literatura per al foment de la lectura. Col·locats en l'entrada, de fet en alguna ocasió ha vingut un autor a comptar una obra seua.

El mobiliari és l'adequat per a l'ús de la sala de lectura ja que, com s'ha dit abans, es disposa de diverses seccions tant per a la relaxació mentre lligen en el seu temps lliure com per a lectures ràpides o més atentes en taules.

En quant a la distribució, la biblioteca disposa de tres seccions diferenciades; una per a lectura infantil amb taules adequades a la seua edat perquè s'assenten. Una altra secció més gran en la que es troben grans prestageries repletes de qualsevol tipus de llibres, on s'inclou un parell d'ordinadors programats per a ús buscador i gran quantitat de taules per a gaudir de la lectura. I una altra xicoteta secció per a ús exclusiu d'activitats programades en la biblioteca a fi de fomentar la lectura per mitjà de la diversió.

En aquesta última secció estaran muntades totes les dinàmiques com el baül del llibre, el contacontes, o el club de lectura…

Cada any destinem una quantitat de diners del centre a comprar llibres i materials necessaris per al funcionament de la biblioteca del centre. I gràcies a això, disposem de llibres en dos idiomes oficials com són el castellà i el valencià, els apartats són molt variats, disposem de qualsevol tipus de gèneres (llibres clàssics, històrics, d'investigació, culturals, de societat, tècnics, d'art..)

Actualment els llibres estan classificats per cicles i per temes de consulta, identificats pel color del palet . Hi ha 2.398 volums catalogats.

En la Biblioteca hem realitzat un esforç perquè els nostres servicis i la convivència dins de la mateixa siguen els més adequats, per la qual cosa hem establit unes normes d'ús que han de ser respectades en benefici de tots.

Les normes generals són:

• Guarde el silenci necessari per a l'estudi i la lectura.
• Utilitzen els ordinadors només amb un fi de busca.
• Queda prohibit menjar dins de la biblioteca.
• Mantinga l'orde d'arreplega de llibres com de devolució.
• Respecte les normes destinades a persones amb minusvalideses.
• Col·labore en tot moment amb el personal de la biblioteca.

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

Amb tal de fomentar la diversió a través de la lectura i així la utilització de la biblioteca s'ha creat la secció de musical, "partitures musicals”, Estes noves adquisicions, s'allunyen del format clàssic de les partitures d'estudi de música clàssica. Són llibres de partitures majoritàriament, antologies de distints gèneres musicals de música moderna, com el jazz o el pop, o de compositors actuals d'estos gèneres. La música cinematogràfica tant per a adults com per a xiquets, es troba també àmpliament representada en esta secció. L'espai destinat a aquest material s'ha situat just al costat de la secció d'activitats.

EL BAÜL DEL LLIBRE

Amb motiu de la celebració del Dia de la Biblioteca, s'ha establit una activitat dins de la secció de dinàmiques crida el Baül del llibre.L'objectiu del qual és posar en circulació, fora del nostre recinte, part dels llibres per a la difusió de la lectura. Com a zona oficial del baül del llibre és un dels llocs on qualsevol persona pot alliberar llibres, de tal manera que altres puguen lliurement agafar-los i una vegada llegits, tornar a alliberar-los en qualsevol lloc del món. La web de la Biblioteca fa un enllaç amb la pàgina oficial d'elbauldellibro perquè els lectors puguen donar notícies sobre els recorreguts dels llibres i les seues opinions personals.

Es faran visites infantils concertades, la biblioteca organitza visites infantils concertades amb centres escolars per a donar a conèixer la biblioteca i els servicis que presta. Estes visites es duen a terme pel personal de la biblioteca Altres alumnes que es presenten voluntaris podran anar a altres col·legis en estes excursions per a donar la seua opinió als de la seua edat.

CLUB DE LECTURA

Un club de lectura és un grup de persones que lligen al mateix temps un mateix títol. La lectura és personal i íntima, cada un ho llig en sa casa i després es fixa un dia de reunió per a compartir eixa lectura amb altres persones i debatre sobre el que s'ha llegit: el debat és sobre l'estil literari, l'acció mateixa, els personatges, etc. Generalment, les opinions dels membres del grup enriquixen molt la impressió inicial que cada un s´haja llegint en solitari. El suport del grup és també molt positiu en el cas d'alguns llibres més exigents del normal, cap als quals molts lectors mostren peresa quan estan sols i que es lligen amb gran facilitat si altres persones ho fan al mateix temps.

PART 3 (Paula González)
 

La programació d'activitats d'aula amb el grup de cada classe del segon cicle d'infantil constarà de tres activitats sobre els llibres de lectura següents: El bany de Carlota (a partir de 3 anys) , El xiquet que no sabia escriure (a partir de 4 anys) i Caputxeta Vermella (a partir de 5 anys).

En primer lloc, farem tres activitats per al llibre de "El bany de Carlota", que tracta de que és l'hora del bany i Carlota no vol ni sentir parlar de l'assumpte. Així que s'amaga per totes les bandes perquè no la troben. Aconseguirà alliberar-se de l'aigua?

Moltes vegades quelcom que pot suposar un conflicte, l'hora del bany, pot resoldre's amb un canvi de papers. Este és el cas de Carlota, el porquet de drap de la xiqueta del conte. Carlota no vol banyar-se i la xiqueta, en esta ocasió, observa i es col·loca més en la posició de l'adult. Encara que açò només es descobreix al final. Les tres activitats que realitzarem per a este conte seran:

• Abans de llegir: els parlarem de l'hora del bany. Es banyen sols? Prefereixen banyar-se o dutxar-se? Què és el que més els agrada d'eixe moment?
• Durant la lectura: els mostrarem les il·lustracions i farem que es fixen en tots els detalls que apareixen en cada doble pàgina. Quins llocs de la casa van apareixent? On s'amaguen Carlota i la seua ama?
• A l'acabar el llibre: parlarem de com ha sigut el bany de Carlota, ¿on?, per què és en la llavadora? Els preguntarem també com llavarien ells al seu nino de drap favorit. Tenen altres ninos que els llaven d'una altra forma que no siga en la llavadora? ¿Quals? Com els llaven?

En segon lloc, farem altres tres activitats diferents per al llibre de "El xiquet que no sabia escriure", que tracta de que Juan té un germà major, Diego, que va tots els dies a l'escola. Un dia, quan este torna a casa, li diu al seu germà que ha d'escriure un conte i Juan, entusiasmat, vol fer un dibuix per a il·lustrar-ho. Però no es conforma amb això, a més vol escriure el seu nom

Tindre germans és una circumstància molt grata, però no exempta de conflictes. Amb este conte, els xiquets aprenen que ambdós germans tenen la seua importància. El major, per anar a escola (serveix de model) , i el xicotet, perquè vol assemblar-se a ell i aprendre. És una manera de superar els inevitables zels des dels primers anys. Les tres activitats que realitzarem per a este conte seran:

• Abans de llegir: mostrarem la coberta. En ella apareixen dos xiquets amb pintures i joguets. Els alumnes comentaran si tenen germans, si són majors o menors i si comparteixen els jocs.
• Durant la lectura: demanarem als alumnes que escriguen missatges i que els il·lustren amb dibuixos (a manera de pictogrames). Hauran de pensar a qui va dirigit el missatge i per què.
• A l'acabar el llibre: exposarem els dibuixos realitzats en l'activitat anterior i construirem una història, a partir d'ells, de principi a fi.

Per a acabar, farem les últimes tres activitats per al llibre de "Caputxeta Vermella", que tracta de Caputxeta Roja que era una xiqueta molt bona i obedient. Però un dia, quan portava una cistella a la seua iaia, el malvat llop la va enganyar. Encara sort que va aparèixer un llenyater! Quan va tornar a aparèixer el llop, Caputxeta i la seua iaia ja no van necessitar cap ajuda.

La majoria dels contes populars reflecteixen costums i valors que s'han anat transmetent de generació en generació. Alguns han sigut reemplaçats, però altres segueixen vigents, com la necessitat de previndre als més xicotets dels perills que aguaiten en el món exterior, i la importància de seguir el consell dels majors. Les tres activitats que realitzarem per a este conte seran:

• Abans de llegir: segur que tots els alumnes coneixen este conte, així que els demanarem que es fixen en la coberta i descriguen els personatges que apareixen. cap Falta? ¿Qual?
• Durant la lectura: podran anar descrivint les característiques de cada personatge. Com són? Què fan?
• A l'acabar el llibre: els demanarem que realitzen un dibuix de la part que més els haja agradat. Després, El mestre/a comptarà dos històries sobre este conte, una serà verdadera i l'altra serà falsa. Els alumnes, a l'haver escoltat la història anteriorment, hauran de dir quina és la correcta.

PART 4 (Lorena Sala)
 

Tenint en compte aquest preàmbul, les activitats van a estar enfocades a potenciar l'autonomia, la iniciativa pròpia, la consciència personal; també hi hauran activitats enfocades a donar força i experiència personal a l'alumnat fent ús dels diferents recursos del medi (ja siguen humans com materials), i en general, es va a visibilitzar la literatura com el nou món que és per als xiquets, oferint-los la possibilitat de descobrir-lo.

En tota biblioteca escolar s'hauria d'intentar treballar l'animació en diverses direccions i obrir les activitats a tota la comunitat educativa, ja que és essencial que les famílies i altres institucions participen i s'impliquen almenys en algunes activitats. Un bon ambient, tranquil i motivador, anima a la lectura. Aquest ambient pot ser creat en un racó en l'aula o en la biblioteca escolar... Bona distribució de l'espai, mobiliari renovat i còmode, pòsters, prestatgeries atraients, estant de novetats, bona i cridanera senyalització, imatges dels personatges favorits dels contes. L'ambient acollidor i atraient anima a buscar algun llibre i traure-ho en préstec o llegir-ho en la biblioteca. No obstant això un ambient trist, amb llibres desordenats i antics, amb mala il·luminació i amb cadires incòmodes no anima a assentar-se a llegir. És necessari invertir part del pressupost de la biblioteca escolar en la renovació de l'ambient lector i mobiliari de la biblioteca, ja que tot això repercutirà positivament en l'animació a la lectura.

L'objectiu de la animació és obrir la gana lector en el nostre alumnat, fomentar la implicació de les famílies, equip docent... i de l'alumnat en diverses activitats i encomanar a tota la comunitat educativa la passió pels llibres. A vegades no recollim tots els fruits que desitgem, però no hem de desanimar-nos, cal seguir sembrant en aquestes etapes educatives essencials per a la creació de l'hàbit lector. Les activitats seran per a segon cicle d’infantil.

Per a incloure a les famílies, equip docent, d’administració... la primera activitat que es realitzarà serà; desdejuni solidari, on en el menjador escolar tots els divendres es presentaran voluntaris (pares o mares) per a realitzar sessions de lectura, narració oral de contes, travallengües, endevinalles, poemes... mentre els seus fills desdejunen escoltant-los, els llibre es podran sol·licitar en la biblioteca o dur-lo de casa. Serà una estona per poder passar junt als seus fills i compartir un desdejuni agradable. L'hora del conte o les sessions de contes en l'aula són les millors maneres d'animació a la lectura en els primers anys. El plaer d'escoltar portarà al nostre alumnat probablement al plaer de llegir.

Altra activitat que realitzaran els alumnes amb el equip docent serà; club de lectura, els estímuls i recompenses a la lectura són molt importants. Amb aquesta activitat s’anirà anotant els llibres llegits, amb una petita valoració del que més els ha agradat del llibre (també podran posar adhesius de la mascota preferida en el llibre, i així sabran quin llibre s’han llegit cadascun). Quan s'arriba a un nombre determinat de llibres es lliura un premi al bon lector, així com a final de curs. Aquesta activitat es farà en les estones lliures o quan toque el racó de lectura. També compartiran l'experiència de llegir un text i afinar en la lectura, per a desprès poder-la compartir amb els seus companys. La conversa és clau en l'animació a la lectura, ja que els menuts i les menudes es senten majors.

I per a finalitzar l’última activitat es realitzarà a final de curs amb tota la comunitat d’aprenentatge, anomenada; teatre d’ombres, aquesta activitat es basa en la representació d'un conte didàctic a través del teatre d'ombres, on participaran tota l’escola per a fer-ho lo millor possible i que els xiquets gaudeixen veient-lo. Al llarg del conte, els nens i nenes hauran d'ajudar al personatge principal a arribar a casa responent a les preguntes que plantegen els diferents personatges. L'objectiu d'aquest conte és ajudar a reflexionar sobre la importància dels coneixements per ser capaços de resoldre els problemes de la vida quotidiana, sent l'escola el millor lloc per aprendre.

És important deixar un espai per a la intervenció del grup quan s'indica. Si no respon per iniciativa pròpia caldrà animar-los. Cada educador i educadora pot adaptar les preguntes al nivell de coneixements del seu grup. La primera pregunta està relacionada amb la competència lectora, la segona pregunta està relacionada amb el desenvolupament de la lateralitat, i la tercera pregunta es refereix a la competència matemàtica.

Per concloure, els nens i nenes realitzaran, de manera individual, un dibuix que represente allò que més els agrada o creuen que és més important del teatre d´ombres. Les produccions es penjaran en un mural de classe o als passadissos, baix el títol "Per a què serveix el teatre".

Després de la representació, el grup es col·locarà en posició d'assemblea per mantenir un debat sobre la història representada. Per a això, la persona dinamitzadora realitzarà una sèrie de preguntes sobre els aspectes més rellevants de la història, per comprovar que el grup ha comprès el seu significat i aclarir els dubtes i els conceptes que no hagin quedat clars. És important incidir en la comprensió de les preguntes fetes pels diferents personatges. Es tracta de propiciar la reflexió sobre la importància d'adquirir coneixements per créixer amb seguretat en el món que ens envolta, i de com anar a l'escola és imprescindible per poder tenir accés a ells.

Són propostes essencials i bàsiques, de cara a iniciar l'animació a la lectura en una biblioteca escolar. Crec que és important intentar aplicar diverses alhora, ja que si només ens centrem en una o dues no aconseguirem tants fruits com si es treballen diversos aspectes alhora (per exemple comunicació amb les famílies, lectura creativa, millorar l'ambient lector d'aula i biblioteca, exposicions, celebració de efemèrides i sortides pedagògiques relacionades amb la lectura, com poden ser rutes o racons literaris, activitats a llibreries especialitzades...)