El llibre que he triat s'anomena Gat, la seua bruixa i el monstre. L'autora és Kara May i la traductora s'anomena María Puncel. L'editorial del llibre és Bruny. És un llibre recomanat per a primers lectors, a partir de 6 anys. 

Tracta de la bruixa Àgata que promet que tirarà el monstre del llac del poble de Flamant. Però quan Gat descobrix que Àgata només és una bruixa principiant, l'obliga a tornar al col·legi per a traure's el títol de superbruixa, ja que sense ell, mai trobaran l'encantament apropiat per a desfer-se del monstre. 

Quant al tema controvertit, pense que a diferència de la resta de temes triats per la resta dels meus companys, tracta la por i les falses aparences. Amb açò vull dir que, a primera vista podem jutjar la gent, però després, una vegada la coneixem, ens adonem de com són realment. També és el tema de la por, com ja he dit abans, que quan som xicotets ens diuen que les bruixes, el "coco", la foscor, les tempestats, la soledat, les màscares...donen por i són el causant dels nostres temors, però no ens parem a veure moltes vegades que si ho mirem d'una altra forma, són coses bones, com per exemple la tempestat, que encara que faça molt soroll, fa que les plantes puguen créixer i viure; o la foscor, que moltes vegades la necessitem per a pensar i estar tranquils o per a dormir; o el cas del llibre, les bruixes, si no arriba a ser per Àgata, no els haguera salvat del monstre del llac. 

En conclusió, la societat té unes expectatives i donen per fet que quan som xicotets, hem de tindre por d'unes determinades coses o fets, per això inconscientment quan apareix un gos ens diuen que ens apartem que ens va a mossegar, o quan hi ha tempestat i sona un rellamp ens posen cara d'esglai, o quan ens compten un conte i apareix una bruixa ens diuen que és roïna, etc. 

A vegades és bo poder donar un gir de 180 graus i poder comptar contes com este, en el qual eixes coses "malas" són molt bones.