LITERATURA DE TRADUCCIÓ ORAL

La literatura oral sempre va tindre un caràcter popular, sorgida del poble i per al poble, s'erigia sobre una base festiva i folklòrica. En ella la improvisació i el cant eren essencials; de vegades va ser utilitzada amb fins pedagògics, d'ací que molts refranys i balades exerciren esta funció en la societat. 

 

La literatura oral es construïx a partir d'uns sòlids referents socioculturals i literaris. Entre els primers podem identificar diversos elements, que exercixen una important labor perquè podem comprendre l'estructura que regix a les diferents manifestacions orals

Dins de l'entorn sociocultural hem de prestar especial atenció als següents: 

 

- Autor. 

 

- Tradició. 

 

- Oient. 

 

- Memòria excepcional. 

L'autor de la literatura oral vol expressar la consciència del poble. Per a això, tria temes que estan relacionats amb l'entorn de la societat del moment: diferències entre famílies, burles sobre algun conegut, la figura del cap o patrono... Per a aconseguir-ho es val d'un ritme i una mètrica determinats per la mateixa tradició. 

D'altra banda, l'oient no pot ser considerat com un mer espectador, ja que gràcies a la seua memòria excepcional transmet esta tradició de generació en generació.