GÈNERE LÍRIC

Forma poètica que expressa els sentiments, imaginacions i pensaments de l'autor; és la manifestació del seu món intern i, per tant, el gènere poètic més subjectiu i personal. El poeta s'inspira sovint en l'emoció que han provocat en la seua ànima objectes i fets externs, i també pot interpretar sentiments col·lectius.

Els seus orígens són grecs: es tractava d'aquella poesia que no estava destinada a ser llegida, sinó a ser recitada davant d'un públic per un individu o per un cor, acompanyat d'algun instrument de música, principalment de la lira. Segons la mitologia grega, Apol·lo, déu de les arts, de la bellesa i de l'endevinació, tocava belles cançons en este instrument, expressant un món subjectiu ple d'emocions.

La lírica pot estar escrita en vers, és a dir, en frase subjecta a ritme o melodia, o en prosa poètica. Un aspecte important de la lírica és l'expressió de sentiments a través de figures literàries o retòriques. La funció poètica del llenguatge -predomini de la forma del missatge- queda així en evidència quan predominen en un text estes figures. 

Segons la seua forma, els poemes lírics es poden dividir en : 

- Populars: Solen ser d'autor anònim i es transmeten oralment de generació en generació. La poesia popular està representada fonamentalment pel Romancer i les nadales. o 

- Culte : Tenen un públic reduït, són poemes molt treballats i de perfecta elaboració.