El dijous 20 d’octubre de 2016 vaig assistir a una activitat complementària anomenada L’experiència de l’escola Viva El Roure. La xarrada va tindre lloc en la classe PB-04 a les 11:30 del matí.

La persona que va donar la xarrada va ser Begoña, la qual pertany a l’escola de la qual parlaren.

Al principi, va posar unes fotografies de l’escola mentres explicava la principal característica que tenia l’escola i el principal motiu pel qual existia la dita escola. Esta era la d’atendre les necessitats més profundes dels xiquets.

Begoña va comentar que són conscients que a l’hora de parlar amb ells i estar amb ells poden ficar la pata.

Busquen un desenrotllament del seu potencial intern, i per això han de tindre una llibertat perquè puguen autoregular-se correctament: riure, plorar…

Quan els xiquets no tenen llibertat, com és de normal en el col·legis, es dóna una tensió sobre una altra tensió i hi ha una rigidesa en el seu cos i per això es va perdent tota eixa curiositat que caracteritza tant els infants.

En l’escola hi ha xiquets d’entre 3 a 14 anys, on cada u és un món i per tant, no és gens fàcil educar-los d’esta manera, però sí molt gratificant. 

Quant a la relació amb esta assignatura, l'aprenentatge d'esta escola no és un procés lineal, progressiu, rítmic i rectilini; tampoc esta lligat contínuament a la consciència; es troba més pròxim al benestar vital i, conseqüentment, a l'ambient, a la qualitat de les vivències i a la comunicació, és a dir, és una escola innovadora en la qual aprenen a través de la naturalesa, però una de les coses més importants i principals que han d'aprendre els xiquets i xiquetes és comunicar-se i expressar tot allò que senten, ja siga pensaments, sentiments...

Finalment, va passar a una ronda de preguntes on Begoña no va tindre cap inconvenient a contestar-les.

Com a conclusió, dir que m'agrada la idea d'innovar en l'educació, de ser conscients que cada alumne és diferent i cada un aprèn de manera diferent.