LITERATURA I FET LITERARI

 

L'origen semàntic de la paraula literatura prové del llatí litterae, que significa: lletra o escrit.

Per ella podem descriure que és el conjunt d'escrits d'una època, regió, o moviment, que els diferència i independitza d'altres corrents. Donant-li un caràcter individual i original; resultant al seu torn atractiu, ja que representa la realitat o expectatives d'una realitat en la qual es troba immersa el corrent literari. 

La literatura representa també un dels actes més peculiars de la comunicació humana. Literatura és l'art bell d'expressar-se oralment com en forma escrita, la Literatura és una paraula polisèmica, polivalent, polifuncional.

També ens referim dins del concepte de Literatura al conjunt de produccions literàries d'una nació, d'una època o d'un gènere i al conjunt d'obres que versen sobre un art o una ciència. 

Per a definir el concepte de Literatura, devem de partir de la base i significat.

Important és subratllar que dins de la literatura hi ha un concepte fonamental que serveix per a poder dur a terme una classificació de les distintes obres. Ens estem referint al terme de gènere literari que s'utilitza per a descriure els diversos tipus En concret podem subratllar que hi ha bàsicament tres gèneres literaris. Els gèneres literaris són tècniques expositives singulars, lligades a certes lleis de forma i contingut de caràcter històric o no, a les que se sotmeten les obres literàries. La primera classificació dels gèneres literaris pertany a Aristòtil, qui els va reduir a tres: Èpica, Lírica i Dramàtica.

S'han publicat una infinitat d'obres al llarg de la història, en esta llista destaquem algunes de les obres més importants de la literatura valencià-catalana. 10 de desembre de 2015:

1. Poesies, d'Ausiàs March En els poemes, l'autor expressa la meditació personal d'un home que apareix desproveït de tota ficció, en ells parla sobretot allò que li obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, el dolor i la mort, el pecat i la virtut.

2. Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell Es tracta d'una novel·la cavalleresca que va ser publicada en ple Segle d'Or valencià, l'any 1490. És un dels llibres més importants de la literatura universal i obra cima de la literatura valencià-catalana.

3. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda Esta novel·la narra a la perfecció l'època de la postguerra, és una crònica fidel de la Barcelona de la postguerra i de com va marcar este període històric als seus habitants. Va ser publicada per primera vegada l'any 1962 i ha sigut traduïda a més de quaranta idiomes. Ha sigut també portada a la gran pantalla i als escenaris. 

4. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda És una novel·la coral on un conjunt de personatges compten la Barcelona de la Guerra Civil Espanyola. Narra la història de tres generacions d'una mateixa família, els Valldaura. La varietat de protagonistes va fer que l'autora canviara el seu estil, ja que en la majoria de les seues novel·les té un únic protagonista. L'obra va ser escrita durant la maduresa de l'escriptora, l'any 1974

5. Llibre de meravelles, de Ramon Llull Esta obra és una espècie d'enciclopèdia amb una clara intenció doctrinal, no obstant això l'obra està enfocada d'una manera atractiva: una trama narrativa que té com a centre el pelegrinatge espiritual i científic de Félix, un jove que erra pel món admirant l'obra de Déu i sorprenent-se del pecat i de la ingratitud de la gent.

6. La pell de brau, de Salvador Espriu L'obra és un poema que el seu autor públic l'any 1960. Es tracta d'una al·legoria crítica amb l'Espanya de la postguerra i la seua intransigència amb els diferents pobles de la península ibèrica.